Iceta al Senat, sí o sí

El boicot independentista al nomenament del líder del PSC com a senador autonòmic, en substitució de per evitar que sigui elegit president de la Cambra alta és impossible, excepte que es pretengui vulnerar la Constitució i l’Estatut. Ho ha explicat molt bé el jurista Rafael Arenas. La normativa catalana regula que el nombre de senadors és proporcional al pes que té cada força política al Parlament i, per tant, són els grups els qui designen els candidats a senador. No és una qüestió de cortesia parlamentària, com de vegades s’ha dit; és que no hi ha una altra opció, altrament s’estaria privant els socialistes de la seva representació. 

Davant el nom de Miquel Iceta, la resta de parlamentaris només poden votar-hi a favor, abstenir-s’hi o fer-ho en blanc. No és possible el boicot, és a dir, una maniobra de rebuig, com suggeria el portaveu republicà Sergi Sabrià. N’hi hauria prou amb un sol vot a favor perquè sortís elegit. Intentar que passi una altra cosa va en contra delprincipi de proporcionalitat que dicta la Constitució, que es regula en la llei catalana 6/2010 i recull el Reglament del Parlament.

La mesa presidida per Roger Torrent no hauria de contemplar ni tan sols la possibilitat del vot en contra perquè no té efectivitat, encara que pot ser que ERC i JxCat vulguin visualitzarun rebuig simbòlic. És possible que el president del Parlament els permeti aquest foc d’artifici reduït a mera propaganda, però ¿a què respon aquest desig de càstig a la figura d’Iceta? Doncs al fet que els republicans s’han adonat que ara amb 15 diputats al Congrés pesen menys que amb 9. En l’anterior etapa, l’aritmètica parlamentària concedia a l’independentisme la clau de la política espanyola. Després del 28 d’abril, encara havent aconseguit més escons que mai, poden acabar sent prescindibles. Sánchez podrà ser investit en el pitjor dels casos en la segona volta perquè el bloqueig és molt improbable.

Notícies relacionades

Foc creuat sobre Iceta

Primer tret a l'OK Corral

L’estabilitat de la legislatura passa perquè els socialistes arribin a un acord programàtic amb Unides Podem. La fórmula del pacte, descartat el govern de coalició pel qual tant sospira Pablo Iglesias, es decidirà després de la segona volta electoral del 26 de maig. Al nou escenari, els separatistes comptaran poc, entre altres coses perquè Sánchez ha arribat al convenciment que “no són de fiar”. 

L’entrevista aOriol Junqueras i Raül Romeva a EL PERIÓDICO reflecteix aquesta amargor. Segueixen amb la música de sempre i es posen com a exemple de bones persones en lloc de demanar perdó per l’engany als seus i el mal que han fet a tots. El diàleg que volen és només per a l’autodeterminació, perquè altrament veurien mínimament interessant la proposta de posar Iceta al capdavant del Senat. La seva postura és d’un fariseisme atroç. La patata calenta la tenen ara a casa perquè la presidència de Quim Torra està desprestigiada i el Govern català no pot aprovar els Pressupostos. Després de la sentència, que apunta a una condemna amb presó, tal com està anant el judici al Suprem, hauran de decidir si abandonen la seva actitud de bloqueig polític i emocional.