Segon assalt entre ERC i JxCat

Després queERCdoblés en vots i esconsJunts per Catalunya (JxCat)el 28-A, les formacions d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemontes disposen a lliurar el segon assalt de la batalla interminable per l’hegemonia independentista. Aquest segon assalt es dirimeix en dos fronts: en leseleccions municipals, singularment a Barcelona, i en leseuropees, on l’enfrontament té fins i tot característiques personals, ja que Junqueras encapçala la llista Ara Repúbliques, una coalició que inclou ERC, i Puigdemont, la de Lliures per Europa (JxCat en solitari), després que els tribunals (jutjats ordinaris, Suprem i Constitucional) validessin la candidatura que havia anul·lat la Junta Electoral Central.

En les municipals, ERC és per primera vegada la llista que presenta més candidatures (807) en un mapa fins ara dominat per l’antiga Convergència, cosa que dona idea de la puixança republicana. A Barcelona, la gran incògnita rau a si la victòria correspondrà aErnest Maragallo aAda Colau, però sembla clar que els republicans es distanciaran dels puigdemontistes. Mentrestant, a les europees, hi ha el dubte de si el conflicte jurídic de la candidatura de Puigdemont beneficiarà al final a Lliures per Europa, ja que les traves judicials han proporcionat a l’expresident munició victimista inesperada i projecció mediàtica suplementària. El CIS concedeix a la llista de Junqueras tres escons i un de sol a Puigdemont, mentre que el CEO pronostica gairebé un triple empat (ERC, PSC i Lliures).

L’hegemonia en l’independentisme està en joc, tot i que Junqueras i Raül Romeva, enl’entrevista que publica aquest diumenge aquest diari, no entren en la disputa. Junqueras només admet que la victòria el 28-A dona a ERC una «responsabilitat afegida» i afirma que el seu partit és el que millor pot representar els interessos de Catalunya. El líder republicà insisteix en la seva idea estratègica de «construir majories cada vegada més àmplies» per aconseguir l’«imprescindible» reconeixement internacional i treu importància al relator que exigien Puigdemont i Quim Torra per dialogar amb el Govern, al fet que Pedro Sánchez vagi a la presó a parlar amb ell o que el president del Senat sigui un català. L’únic important, segons Junqueras, és el diàleg. Però per al futur d’aquest diàleg serà determinant quin partit i quina estratègia –pragmatisme o confrontació– s’imposen a les urnes el 26-M.