Reflexió ineludible en el Barça

La lliçó de Roma no va servir de res. El FC Barcelona va tornar acaure de forma estrepitosa en la Lliga de Campionsa l’encaixar una inesperada golejada aLiverpool. El fracàs sense pal·liatius en la tornada de les semifinals s’uneix al protagonitzat en els quarts deRoma, l’any passat, i a anteriors derrotes europees vergonyants com les deParís–a la qual va seguir la remuntada del 6-1 al Camp Nou– o deTorídavant de la Juventus. El Barça, molt fiable en la Lliga amb 8 títols en les 11 últimes edicions, s’ha convertit en un equipmolt vulnerable a Europa, on fora de casa no actua amb la grandesa i personalitat –al marge del debat de l’estil– que s’ha d’esperar sempre d’un equip que aspira a ser campió.

Les dades són prou eloqüents. El millor equip de la història de l’entitat va sumar dues Champions en quatre temporades. Des de la gloriosa final deWembleydavant del Manchester United el 2011, el club ha portat al seu museu nomésuna Copa d’Europa en vuit temporades, la del triplet del 2015. En aquests vuit anys, a més, la ferida oberta fa més mal perquè el Reial Madrid –avui un equip pendent de reconstrucció– ha pujat al podi europeu quatre vegades. Quan la final del Wanda Metropolitano de Madrid estava a la vista, amb el 3-0 en l’anada del Camp Nou davant de l’equip anglès,el Barça va reincidir en l’error, malgrat tots els pronunciaments de la plantilla que no podia repetir-se el fiasco de l’Olímpic de Roma.

Que hagi passat dos anys seguits descarta que sigui casualitat. El Barça, malgrat comptar amb el millor futbolista del món, no ha competit al veure’s exigit a Europa. Una cosa que fa inevitable que la directiva obri una reflexió ràpida i ineludible sobre el futur. Ni el doblet pot evitar que es qüestioni si el Barça està en condicions de tornar a dalt de tot quanLeo Messiafronta, pròxim a complir 32 anys, l’esprint d’una carrera única. Aquesta reflexió arriba a l’estil de joc i al mateix entrenadorperquè l’opció més pragmàtica i resultadista que encarna Ernesto Valverde no ha evitat el KO europeu. L’anomenat ADNBarça no ha de ser només una etiqueta de posar i treure, i sobretot amb una direcció esportiva que firma, per exemple, fitxatges hivernals tan inexplicables com els de Boateng i Murillo. Persistir en una línia erràtica és la pitjor manera de revertir la situació i pot provocar la progressiva desafecció del soci.