¿Quina és la situació de Vox després del 28-A?

¿Quin balanç pot fer-se de Vox després del 28-A? Considerem que destaquen tres aspectes que analitzem a continuació.

Els resultats: avanç amb clarobscurs

Els seus bons resultats (2.677.173 vots, 10,1% del vot total i 24 escons) han comportat una injecció econòmica important, 2,6 milions d’euros. Però la situació actual de Vox és diferent de la que va conèixer després dels comicis andalusos. Llavors els seus suports (10,9% i 12 escons) van depassar les enquestes més optimistes i el partit va ser decisiu per expulsar el PSOE de la Junta, fet que va incentivar el seu recolzament el 28-A. En canvi, després d’aquesta cita electoral el partit afrontaria un escenari oposat. Els seus resultats han sigut menors als que auguraven diversos sondejos (que fins i tot van apuntar el seu possible 'sorpasso' a Cs). Com assenyala José Antonio Zarzalejos, Vox “havia de ser un tsunami i s’ha quedat en una onada”. A més, ha sigut el partit més ineficient a l’hora de convertir vots en diputats segons la llei electoral: no ha traduït en escons gairebé 700.000 sufragis rebuts. Finalment, la nova composició del Congrés no sembla oferir-li cap rol decisiu. Això pot desincentivar el seu vot el 26-M en benefici dels seus rivals.

L’agenda de la dreta: canvis a la vista

Els percentatges de vot pròxims del PP (16,7%) i Cs (15,9%) del 28-A obren una pugna sense concessions per liderar la dreta. Això possiblement suposarà un desplaçament cap a l’espai de centre de la campanya electoral del 26-M. Així semblen indicar-ho el lema del PP en les eleccions locals (Centrats en el teu futur) i el fet que Pablo Casado hagi qualificat per primera vegada Vox d’”ultradreta”. Si aquest escenari es confirma, els temes de Vox deixaran de marcar l’agenda política de la dreta, perdran protagonisme i potser amb això popularitat electoral.

Una implantació territorial delimitada

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El vot a Vox reflecteix una implantació molt desigual, ja que els seus baluards formen una taca que s’estén de forma diversa pel centre i sud-est peninsular: Madrid (5 escons), Castella-la Manxa (2), València (3), Múrcia (2) i Andalusia (6). Però està absent al País Basc i Galícia, i a Catalunya només té un escó. Aquesta cartografia mostra límits clars d’arrelament territorial de Vox i associa el seu vot a una reacció nacionalista espanyola recentralitzadora del centre i sud peninsular davant de les “nacionalitats històriques”, en sintonia amb l’afany de Vox d’abolir l’Estat autonòmic. Ho ratificaria el fet que a les Balears, on ha obtingut un escó, el partit abona tesi secessionisme lingüístic (que recolzar un “idioma balear”).

Des d’aquesta òptica, les perspectives de Vox davant del 26-M són menys favorables a les prèvies al 28-A pels factors exposats. Així, la triple convocatòria electoral pot afectar Vox de manera diferent, amb una eventual alça global del vot en els comicis europeus i amb recolzaments territorials desiguals en els locals i autonòmics, i que poden decréixer. No obstant, actualment tot pronòstic electoral s’ha de prendre amb cautela.