Xoc

Segons un amic el més semblant a votar és comprar loteria. Llances la teva aposta i surts del despatx animat, amb el teu resguard a la butxaca i la imaginació volant. Somies per una estona amb el que canviaries si els teus números resultessin premiats. De la mateixa manera, al sortir del col·legi electoral i fins al recompte, estàs content. La fe en la democràcia et fa fantasiejar que la teva papereta podria canviar a millor el teu país. Però el meu amic afirma que, al matí següent, com després d’un sorteig en què no vas ser agraciat, té la sensació contrària: decepció davant d’una incertesa que es prolonga.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

La incertesa i la por poden anar de la mà, però no és obligatori. Podríem sentir que s’obren les possibilitats. Seria més difícil perquè exigeix confiança en això tan ampli que anomenem “la vida” i que és una suma de nosaltres, els altres, l’univers i, particularment, tot el que escapa al nostre control que és molt. Els nostres avantpassats vivien vides molt més precàries que les nostres, però es relacionaven millor amb la falta de certeses, potser perquè hi havia més elements bons i dolents immutables i menys por artificialment injectada.

‘Shock (El cóndor y el puma)’, obra a la cartellera al teatre Valle-Inclán de Madrid, explica aquesta transformació i com “el mercat” ha arribat a prevaler sobre la vida humana. Conté algunes frases memorables i esgarrifoses. Una de Warren Buffet, el milionari inversor nord-americà: “En els últims 20 anys s’ha lliurat una guerra que ha guanyat la meva classe social, la privilegiada”. Una altra d’Eduardo Galeano: “L’economista Milton Friedman va guanyar el Nobel i Xile i l’Argentina es van guanyar les dictadures militars” connectant directament, com Naomi Klein al seu llibre ‘La doctrina del xoc. L’ascens del capitalisme del desastre’, la teoria econòmica de Friedman amb la decisió dels Estats Units de destruir les democràcies a Xile i l’Argentina als 70. Jo penso que, mentre no tinguem noves certeses a què agafar-nos, l’única certesa és anar al teatre amb d’altres per escoltar, entendre, compartir. I llançar la loteria del vot, a veure si toca.