Catalunya: un creixement mal repartit

L’aforisme que sosté que és no és el mateix qualitat que quantitat també s’ha d’aplicar a l’economia. De vegades, una bona dada no ho és tant si s’observa en tot el seu context. Passa, per exemple, amb les xifres de creixement econòmic: que pugi el producte interior brut (PIB) d’un lloc no vol dir que tots els ciutadans de l’esmentat lloc es beneficiïn de la millora. Un estudi de la Cambra de Comerç posa l’accent en aquest punt per advertir dels problemes de l’economia catalana.

Que Catalunya continuï creixent per sobre dels països del seu entorn i mantingui el primer lloc en l’economia espanyola (19,1% del total del PIB) és una dada a celebrar, sens dubte. Però l’informe de la Cambra alerta que tot aquest creixement “no s’ha traduït prou en una millora del benestar de les persones”. I ho argumenta amb fets com que el PIB per càpita català va créixer per sota de la mitjana europea o que la renda familiar bruta disponible per habitant es troba estancada en nivells de fa gairebé 20 anys. Que l’economia de Catalunya pugi i els seus ciutadans amb prou feines ho notin reflecteix les carències del model econòmic actual. La solució passaria perquè hi hagués menys volatilitat en la creació i destrucció d’ocupació (o sigui, llocs de treball més estables) i que les empreses invertissin de forma sostinguda en capital humà i tecnològic. La riquesa també es mesura en justícia social.