Anar al contingut

Telèfons al teatre

El mòbil immòbil

FERRAN NADEU

El mòbil immòbil

Josep Maria Pou

M'alegra saber que en un teatre de Nova York s'ha pres la dràstica mesura d'empresonar els mòbils amb una funda aïllant

Ja sé que amb aquest mar de fons més d’un pensarà: “¿A què treu cap ara la xocolata del lloro? ¿No hi ha temes més importants?”. Haver-n’hi n’hi ha, és clar. Una altra cosa és que jo tingui ganes de ficar-m’hi.

I és que una vegada superades les eleccions, sortits més o menys indemnes d’una campanya tan enredaire com totes però més mentidera que cap, i amb la satisfacció (la meva, almenys) d’un resultat que deixa clar que aquest és un país amb ànsia de progrés i contrari a la regressió, on la majoria de ciutadans tenen més sentit comú que alguns dels seus líders polítics, un col·lectiu, diguem-ho de passada, amb bastants més sàtrapes que traïdors, una vegada constatat tot això, dic, i amb l’amenaça d’una altra campanya electoral immediata, el que em ve de gust és airejar-me i airejar-vos, aparcar per un moment els grans temes i posar el focus en una cosa més petita, senzilla i quotidiana.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

¿I hi ha res més quotidià que el mòbil? En el personal, un aliat. En el professional (com a actor, en plena representació), l’enemic a abatre. Per això m’alegra saber que en un teatre de Nova York s’ha pres la dràstica mesura d’empresonar-los. M’expliquen que, a l’arribar al teatre, els acomodadors et conviden a ficar el teu mòbil en una funda aïllant que inhibeix tons i pantalles impertinents i que, per a més efectivitat, es bloqueja amb un tancament (del tipus dels que alerten del robatori a les botigues) que només pot ser alliberat per unes màquines habilitades a aquest efecte al vestíbul. El mòbil es queda amb tu, a la teva bossa o butxaca, al llarg de tota la funció, però fora de perill de trucades entrants, missatges, fotos, vídeos i consultes compulsives. Mut, cec, immòbil. A la garjola.

He dit abans que m’alegra la notícia, però rectifico: prefereixo dir que m’inquieta. No vull sentir-me en un teatre, espai lliure com no n’hi ha d’altre, com en llibertat vigilada. No. Prefereixo continuar deixant la solució del problema –que ho és– a la bona educació, al sentit comú i al respecte als altres. Com en tot.

Temes: Mòbils Teatre