Primera volta

La majoria de persones que van votar diumenge passat en les eleccions generals no havien de ser conscients que, de fet, es tractava d’una primera volta electoral i que la segona serà el pròxim 26 de maig amb motiu de les eleccions europees i municipals, i autonòmiques en una dotzena de comunitats. Es tracta, no obstant, de dues voltes molt diferents tant pels àmbits territorials com pels partits i coalicions que es presenten. No és, doncs, previsible una correlació entre els resultats del 28 d’abril i els del pròxim mes. Però sí que els partits grans i les coalicions esperen els resultats de la segona volta abans de prendre decisions sobre pactes d’investidura i formació de govern de l’Estat.

A Catalunya s’han produït canvis importants: ERC ha guanyat les eleccions a les quatre circumscripcions i supera en escons i vots a la segona força, el PSC, que ocupava el quart lloc; En Comú Podem perd el lideratge de les dues conteses anteriors i es queda al tercer lloc en vots i escons; JxCat, que gairebé sempre les havia encapçalat, cau fins a la quarta posició, seguida per Cs que no millora en escons; tanquen amb un únic escó elPP, que en perd cinc, i Vox, que obté representació per primera vegada.

Aposta pel diàleg

A Catalunya i a Espanya han guanyat la moderació i la proclamada voluntat d’abordar per la via del diàleg el conflictiu problema de l’estructura territorial de l’Estat. Així ho han reiterat PSOE-PSC i ERC en els últims mesos i aquesta és una explicació del seu triomf a les urnes.

JxCat ha desplegat un mosaic de contradiccions a partir d’unes veus dissonants procedents dels candidats presos, de l’expresident fugit i de la candidata per Barcelona generant confusió, desconcert i poca credibilitat. No tindran grup propi i no tardaran a fer-se públiques les ja conegudes baralles internes. Haurem d’esperar un mes.

El 27 de maig sabrem si ERC, amb Junqueras o sense ell en funció del criteri de la JEC, revalida el lideratge independentista i ja pot posar en marxa el seu projecte de pragmatisme, ampliació de recolzaments i exercici de govern a la Generalitat forçant, si és necessari, eleccions autonòmiques ja que no sembla probable que JxCat accepti perdre el millor aparador que li quedaria. La perspectiva no és dolenta, tot i que no es pot oblidar que va ser la intransigència d’ERC la que a finals d’octubre de l’any 2017 va obligar Puigdemont a no convocar eleccions i, conseqüentment, a precipitar-nos en el desgavell actual.

Notícies relacionades

El triomf de la complexitat

Independentista d'esquerres

Mentre esperem aquesta segona volta, valdria la pena que els guanyadors a l’Estat tinguessin molt en compte el que ha passat a Catalunya, Euskadi i Galícia en les eleccions generals, on i com l’extrema dreta ha obtingut escons i quina distorsió del vot popular genera la llei electoral a Espanya. També a Catalunya seria útil aquesta reflexió, ja que no tenim llei electoral pròpia per culpa de CiU i ERC.

La participació ha sigut un èxit i hem d’alegrar-nos-en, però seria necessari que la ciutadania anés a votar amb il·lusió de cara al futur i no per por o per evitar mals majors.