28 febr 2020

Anar al contingut

L'escenari postelectoral

Primera volta

Primera volta

Eulàlia Vintró

Després del 26-M sabrem si ERC pot posar en marxa el seu projecte forçant, si fa falta, eleccions autonòmiques

La majoria de persones que van votar diumenge passat en les eleccions generals no havien de ser conscients que, de fet, es tractava d’una primera volta electoral i que la segona serà el pròxim 26 de maig amb motiu de les eleccions europees i municipals, i autonòmiques en una dotzena de comunitats. Es tracta, no obstant, de dues voltes molt diferents tant pels àmbits territorials com pels partits i coalicions que es presenten. No és, doncs, previsible una correlació entre els resultats del 28 d’abril i els del pròxim mes. Però sí que els partits grans i les coalicions esperen els resultats de la segona volta abans de prendre decisions sobre pactes d’investidura i formació de govern de l’Estat.

Catalunya s’han produït canvis importants: ERC ha guanyat les eleccions a les quatre circumscripcions i supera en escons i vots a la segona força, el PSC, que ocupava el quart lloc; En Comú Podem perd el lideratge de les dues conteses anteriors i es queda al tercer lloc en vots i escons; JxCat, que gairebé sempre les havia encapçalat, cau fins a la quarta posició, seguida per Cs que no millora en escons; tanquen amb un únic escó el PP, que en perd cinc, i Vox, que obté representació per primera vegada.

Aposta pel diàleg

A Catalunya i a Espanya han guanyat la moderació i la proclamada voluntat d’abordar per la via del diàleg el conflictiu problema de l’estructura territorial de l’Estat. Així ho han reiterat PSOE-PSC i ERC en els últims mesos i aquesta és una explicació del seu triomf a les urnes.

JxCat ha desplegat un mosaic de contradiccions a partir d’unes veus dissonants procedents dels candidats presos, de l’expresident fugit i de la candidata per Barcelona generant confusió, desconcert i poca credibilitat. No tindran grup propi i no tardaran a fer-se públiques les ja conegudes baralles internes. Haurem d’esperar un mes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El 27 de maig sabrem si ERC, amb Junqueras o sense ell en funció del criteri de la JEC, revalida el lideratge independentista i ja pot posar en marxa el seu projecte de pragmatisme, ampliació de recolzaments i exercici de govern a la Generalitat forçant, si és necessari, eleccions autonòmiques ja que no sembla probable que JxCat accepti perdre el millor aparador que li quedaria. La perspectiva no és dolenta, tot i que no es pot oblidar que va ser la intransigència d’ERC la que a finals d’octubre de l’any 2017 va obligar Puigdemont a no convocar eleccions i, conseqüentment, a precipitar-nos en el desgavell actual.

Mentre esperem aquesta segona volta, valdria la pena que els guanyadors a l’Estat tinguessin molt en compte el que ha passat a Catalunya, Euskadi i Galícia en les eleccions generals, on i com l’extrema dreta ha obtingut escons i quina distorsió del vot popular genera la llei electoral a Espanya. També a Catalunya seria útil aquesta reflexió, ja que no tenim llei electoral pròpia per culpa de CiU i ERC.

La participació ha sigut un èxit i hem d’alegrar-nos-en, però seria necessari que la ciutadania anés a votar amb il·lusió de cara al futur i no per por o per evitar mals majors.