Anar al contingut

Les eleccions del 23 al 26 de maig

Europa i el llop

Europa i el llop

Cristina Manzano

Una baixa participació afavoreix els partits antisistema, per això s'ha de mobilitzar el vot per a les europees

Hi havia una vegada una Unió que de tant alertar que venien els populistes se’n va anar fent a la idea. En alguns llocs els fantasmes de la ultradreta van ser conjurats a temps (França, Països Baixos); però els partits antiimmigració, antieuropeus i reaccionaris es van anar obrint pas als parlaments i els governs. Ja no eren només els “díscols” de l’Est, (Hongria, Polònia); s’hi va afegir Itàlia, el més cridaner, el més frustrant, perquè era membre fundador, tercera economia de l’eurozona; també Àustria, Estònia, el més recent...

Mentre Espanya fa setmanes que Espanya està immersa en una campanya en la qual Europa i el món han brillat per la seva absència, la resta de països escalfa motors per a les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran entre el 23 i el 26 de maig. I l’espai públic s’omple de pronòstics i prediccions que auguren un panorama molt diferent al que ha tingut fins ara l’Eurocambra.

Un estudi recent del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR) dibuixa un Parlament Europeu amb un repartiment equilibrat entre el bloc de la dreta, el de l’esquerra més els verds, i els euròfobs. Fins i tot és probable que aquests últims es configurin com el segon grup més gran, amb un 35% dels escons, només per darrere del bloc conservador. El resultat final variaria lleugerament en el cas que al final el Regne Unit no hi arribés a participar, però no alteraria en el més fonamental aquest projectat repartiment. A aquest escenari, el paper de frontissa correspondria al grup liberal (l’actual ALDE) i a La República en Marxa, el partit del president francès, que es presentarà per primera vegada a aquests comicis.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Per cert, que el serial del ‘brexit’ viu aquí un nou capítol. La primera ministra, Theresa May, ha manifestat que farà tot el possible per evitar que el seu país hagi d’acudir a les urnes europees, però l’acord amb els laboristes que l’evitaria continua semblant avui més que llunyà. S’hi sumen les ‘amenaces’ dels ‘brexiters’ més durs, que prometen torpedinar la feina del Parlament Europeu si són obligats a participar en les eleccions. Per això també la nova data acordada per a la seva sortida, just abans que prengui possessió la nova Comissió Europea i, per tant, que comenci realment el nou període polític a la Unió.

La conseqüència més visible del repartiment que pronostica ECFR és que “la ‘gran coalició’ del Partit Popular Europeu i de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates deixarien de tenir la majoria dels escons al Parlament europeu. Així doncs, aquestes famílies polítiques hauran de treballar amb altres grups per poder fer avançar el projecte europeu”.

Segons un altre estudi, aquest de la Fundació Berteslmann, el 10% dels ciutadans de la Unió tenen previst votar partits d’extrema dreta o populistes. I ho faran no tant per recolzar una formació determinada, sinó per mostrar la seva oposició a d’altres. És el vot de l’emprenyament, de la indignació, que tan present ha sigut en els últims temps i que en les eleccions europees, amb la distància amb què són percebudes, té encara un pes més gran.

D’altra banda, molts experts en les coses de la Unió veuen un element positiu en el fet que si fins i tot fa relativament poc els partits populistes advocaven per una sortida de la Unió, ara semblen haver abandonat aquest discurs i es mostren en el seu lloc partidaris de reformar-la.

Una bona part de la ciutadania sembla no ser conscient de la importància de les decisions de l’Europarlament

En l’altre espectre de les enquestes, una de Kantar revela que, malgrat aquest panorama, més del 80% dels ciutadans de la UE recolza la permanència dels seus respectius països en el projecte comú, amb països com Portugal, Luxemburg o Irlanda amb xifres per sobre del 90%. No és estrany que el percentatge més baix es doni al Regne Unit, compte, amb un 55% a favor de la permanència, seguit de la República Txeca (un 66%) i Itàlia (un 72%).

El repte tradicional dels comicis europeus ha sigut el de la participació (una mica més del 42,6% en els del 2014). Una bona part de la ciutadania sembla no ser conscient de la importància de les decisions del Parlament europeu en els més petits detalls de les seves vides quotidianes. Per això les crides a mobilitzar el vot, especialment el dels joves, des de les més diverses instàncies, començant pel mateix Parlament Europeu. És sabut que una baixa participació sol afavorir els partits antisistema, que compten amb votants més motivats.

Per això, és necessari continuar insistint en la rellevància d’aquestes eleccions, en les quals tots els ciutadans europeus ens hi juguem molt. No n’hi ha prou amb alertar, s’ha d’actuar perquè, quan arribi el llop, com sembla que arribarà, ens agafi preparats.