Anar al contingut

Anàlisi

Catalunya, cap a un bipartidisme imperfecte

ALBERT BERTRAN

Catalunya, cap a un bipartidisme imperfecte

Joaquim Coll

L'enfonsament del vot puigdemontista i el projecte fallit de Cs dibuixa un escenari de preeminència de republicans i socialistes els pròxims anys

Ara mateix hi ha més incertesa sobre el resultat final d’aquest diumenge que quan fa tres setmanes va començar la campanya. D’una banda, s’incrementa la sensació que la urpada de la ultradreta pot ser més gran del previst per les enquestes. El dubte és si Vox donarà la sorpresa a la dreta espanyola, podent enfonsar el PP per sota dels 80 diputats i superant Ciutadans, o ser el factor que permeti a aquestes tres forces sumar una majoria absoluta que abans de Setmana Santa semblava poc probable. D’altra banda, la pobra actuació de Pedro Sánchez als debats televisius –va ser pitjor a RTVE que a Atresmedia– sembla haver trencat la tendència ascendent del PSOE en benefici d’Unides Podem. El to assossegat i propositiu de Pablo Iglesias, les propostes electorals del qual va presentar gairebé com la transposició dels articles socials i igualitaris de la Constitució, pot haver invertit la transferència de vot. Però a les 28 províncies de l’Espanya buida, la recuperació als morats no els serviria de gaire i, en canvi, impediria que el PSOE optimitzés en diputats la seva condició de primera força en benefici del bloc de dretes. Allà s’hi juga gairebé tot.

A Catalunya, els resultats podrien evitar el bloqueig del nou Congrés i marcar una tendència cap a un mapa electoral amb un bipartidisme imperfecte entre ERC i el PSC. Ara bé, no és el mateix qui quedi primer. Per al constitucionalisme, que els socialistes tornessin a guanyar seria molt important en termes de relat i projecte. I això és possible per dues raons. Primera, perquè no es creu ningú l’acusació del PP i Cs que hagin de pactar l’autodeterminació quan a més el referèndum ha deixat de ser tant per a ERC com en menor mesura per a JxCat una exigència a curt termini. I, segona, perquè la marca electoral de Podem a Catalunya està trencada, amb uns candidats com Jaume Asens o Gerardo Pisarello que no agraden a una part dels seus. Mentre Iglesias ha intentat conservar els seus votants presentant-se com la garantia per a un govern d’esquerres, esquivant la difícil qüestió territorial, els d’En Comú Podem han parlat sobretot de presos i referèndum, exhibint-se com una força sobiranista. El resultat és que els comuns podrien perdre fins a la meitat dels 12 diputats que van obtenir el 2016, en benefici sobretot del PSC.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Si en el camp independentista la tendència a concentrar el vot en ERC és clara, en el constitucionalista al PSC se li presenta una oportunitat. Cs és un partit amb poca presència municipal, el seu punt fort són les autonòmiques, però ha renunciat a presentar al Parlament una alternativa al Govern de Quim Torra. La marxa d’Inés Arrimadas al Congrés ho posa clarament de manifest sense que hagi d’aconseguir millorar els resultats de la formació taronja a Catalunya aquest diumenge. A més, la deixa òrfena de lideratge a pocs mesos d’unes inevitables eleccions després de la sentència del judici. L’enfonsament del vot puigdemontista i el projecte fallit de Cs dibuixa un escenari de bipartidisme imperfecte entre republicans i socialistes els pròxims anys.