Hi ha polítiques que maten i polítiques que salven vides. I tu, ¿què elegeixes aquest 28-A?

Les eleccions generals del 28 d’abril ja les tenim aquí i bona prova d’això han sigut els últims debats electorals, alguns dels quals amb més escenificació que propostes polítiques. Segurament, a hores d’ara la majoria de nosaltres ja tenim el vot decidit i ni debats hiperventilats ni articles d’última hora ens faran canviar d’opinió. No obstant, tenim per davant una jornada de reflexió que, més enllà d’estalviar-nos més anuncis electoralistes, ens pot donar un respir. Un moment de pausa que ens permeti valorar i reflexionar sobre les polítiques que han provocat més de 18.000 morts al Mediterrani en els últims cinc anys, provocant la crisi humanitària més gran que ha afrontat Europa des de la segona guerra mundial. Són polítiques que maten i que es decideixen a les nostres institucions.

De vegades, és difícil establir el vincle entre les polítiques i les conseqüències que aquestes tenen sobre la vida o la mort de persones. Ara bé, en el cas de les polítiques migratòries, aquest nexe cada vegada és més evident i insostenible. Parlem de polítiques que es basen en el cinisme d’oferir acollida, sempre que aconsegueixis arribar a Europa pels teus propis mitjans i arriscant la teva vida. Són polítiques que aixequen murs i col·loquen concertines per tancar qualsevol accés legal i segur al refugi; que dificulten i alenteixen el reagrupament de famílies separades; o que, directament, prohibeixen rescatar persones a la deriva, tal com ha passat amb els barcos de l’Open Arms o l’Aita Mari. Són polítiques que, en tan sols uns mesos del 2019, ja han matat 402 persones, segons dades de l’ACNUR. Més de 37.000 persones des de l’any 2000. Però no ho oblidem, no són xifres, són persones.

Davant aquestes polítiques de mort, hi ha alternatives. Es poden fer polítiques de vida. Parlem de totes aquelles polítiques que ja existeixen, que ja estan escrites i que només requereixen una voluntat política clara per part dels governs. Una voluntat que no hem vist per part de ningú en els últims anys. Es tracta de facilitar i reforçar les operacions de salvament marítim, permetre la possibilitat d’iniciar els tràmits de protecció internacional en ambaixades i consolats en tercers estats, establir processos de reagrupament familiar àgils i amb garanties, polítiques de reassentament des de països com el Líban –on un 25% de la població és refugiada–, o la possibilitat d’accedir a visats humanitaris, entre altres. Són aquelles polítiques sobre les quals podem reflexionar abans d’exercir el nostre dret a vot. Està a les nostres mans decidir si votem polítiques que causen morts o polítiques que les eviten respectant els drets humans.

Deia Bauman que "la humanitat està en crisi, i no hi ha cap altra sortida a la crisi que la solidaritat humana". Però no només això, també és una qüestió de fer complir drets. Dret a la vida, dret a sol·licitar protecció internacional, dret a fer-ho de forma legal i segura, i dret a ser rescatat quan la teva vida corre perill. Són drets que, no fa tant temps, ens semblaven inqüestionables i que ara es posen en dubte com a conseqüència d’uns discursos i unes polítiques que busquen culpabilitzar el diferent, el que fuig de la guerra, de la repressió o de la violència econòmica, entre altres.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquest 28-A tenim una responsabilitat col·lectiva. Em toca, et toca, ens toca decidir si optem per polítiques que maten persones o polítiques basades en la solidaritat i el dret i, que per tant, salven vides. Aquest diumenge el nostre vot també es llegeix en clau de vida o mort. I tu, ¿què tries?

Membre de Stop Mare Mortum