Pedro Sánchez a la gola del llop

La plàcida campanya que porta Pedro Sánchez es veu truncada per dos debats successius a la televisió amb la resta de candidats que poden catapultar-lo cap a una victòria més clara o complicar-li tremendament les coses. El que es va pensar per posar les tres dretes contra les cordes en un debat amb la presència de Vox ara es converteix en una doble volta en què l’aspirant socialista es pot veure assetjat a dreta i esquerra per la xerrameca de Pablo Casado i Albert Rivera, que el consideren poc menys que el dimoni, i per un Pablo Iglesias que pot pretendre posar preu a un possible pacte abans d’hora. Aquest era l’escenari que els assessors de l’actual president no volien de cap manera perquè claramentcrea una situació de risca qui vaclarament per davant a les enquestesi a qui el temps no ha fet altra cosa que anar-li a favor. Els dos debats, el primer a TVE i el segon a Atresmedia, no els desitjava ningú a les casernes socialistes, fins i tot els que consideraven un error acceptar-ne un amb la presència de l’extrema dreta com era la intenció inicial. Però possiblementels assessors de Pedro Sánchez ja no recorden qui és Pedro Sánchez, un personatge que es fa fort a les situacions adverses, ho va demostrar enfrontant-se a Susana Díaz i a la vella guàrdia del PSOE, agafant la motxilla i anant a conquerir les agrupacions socialistes o plantejant una moció contra Mariano Rajoy després de la sentència del ‘cas Gürtel’ sense pactar amb els que havien de ser els seus socis. Veurem, doncs, si posar Sánchez a la gola del llop no acaba anant contra els seus adversaris.

El paper que ha tingut la Junta Electoral Central (JEC) en aquesta campanya no és el desitjableperquè la falta de capacitat d’acord entre els partits ha convertit l’àrbitre en un actor destacat. I la JEC ha prioritzat l’escrupolosa representativitat per sobre de l’interès de la població que ni dilluns ni dimarts podrà contrastar totes les opcions, no només les que poden ser majoritàries sinó també les decisives. Per això estaria bé que els partits que estiguin en els debats demostrin la maduresa que no han tingut fins ara. Els electors no necessiten quatre hores d’insults i desqualificacions, sinó escoltar propostes i contrastar-les, serenament, amb la voluntat de reprendre certsconsensos bàsicsque són més necessaris que mai.