Anar al contingut

Anàlisi

Sense entusiasme a l'esquerra

Villar Lopez

Sense entusiasme a l'esquerra

Esther Vivas

La competència pel vot de dreta és més ferotge, i això té motivats els seus electors

Malgrat l’alt número d’indecisos de cara als comicis del 28-A, si en alguna cosa coincideixen part dels que haurien d'anar a votar, i en particular els d'esquerres, és en el poc entusiasme que desperten aquestes eleccions. Una dècada després de l'esclat de la crisi econòmica, que va donar lloc a una marea social indignada amb la classe política, els vents de canvi que aleshores s'anunciaven no han arribat.

Ara, són els partits de dretes els que es troben en pugna davant de l’entrada en l’esfera institucional de Vox, i els votants d’aquesta última formació són els que estan més motivats. La competència pel vot de dretes és ferotge, un fet que radicalitza el discurs de Pablo Casado 'and co'. Caldrà veure si això el beneficiarà o per contra, davant el dilema de votar la còpia o l’original, encoratjarà el vot cap a Vox.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Les enquestes tampoc són gaire propícies per a Albert Rivera, per a qui els temps de l’ambigüitat ideològica han passat a la història. ¿Com compaginar un discurs de centredreta en temes econòmics i socials i un discurs d’extrema dreta en el terreny nacional? Ciutadans xoca amb la dificultat de competir a la vegada amb el PSOE i el PP i Vox.

La por a la triple aliança de dretes és de les poques cartes que té el PSOE per mobilitzar el seu electorat. Tot apunta que els socialistes obtindran la victòria el 28-A, però que guanyin no vol dir que puguin aconseguir la tan anhelada pau governamental. Un triomf que, de donar-se, no serà tant per mèrits propis sinó pel fracàs dels seus adversaris, començant per Units Podem, i per la fragmentació i radicalització d’una dreta que haurà aconseguit mobilitzar l’electorat dur, però que deixarà per al PSOE l’espai de centre. 

I, ¿què passarà amb la formació de Pablo Iglesias? Els seus resultats dependran de la capacitat que tinguin de moure un votant desenganyat, potser amb la por de l’extrema dreta com a principal esperó, i del rèdit que puguin treure de l’escàndol de les clavegueres de l’Estat. El vot útil cap al PSOE, i més després d’una legislatura massa a prop dels socialistes, és la seva altra gran amenaça. Sense l’esperança de canvi del 2015 i 2016, costarà molt més motivar a la base social.

En el front independentista sembla que les tesis pragmàtiques d’ERC s’imposen. I tot i que Esquerra acostuma a guanyar a les enquestes i punxar en les eleccions, potser ara ha arribat l’hora de l’hegemonia republicana al capdavant de l’independentisme. Una situació que deixaria en molt mala posició a Carles Puigdemont i als seus, que es juguen molt en aquestes urnes. Tot i que potser a un sector posconvergent no l'importaria treure’s la comandància de Waterloo de sobre.

Tot i la volatilitat de l’escenari electoral, si alguna cosa sembla clara és que el dia després de les eleccions el mapa polític continuarà igual de fragmentat, un fet que dificultarà la configuració de majories sòlides. Si això és així la gestió de la crisi catalana anirà per llarg i la crisi política general seguirà oberta.