Cayetana i els matussers

Pablo Casado no ho entén. “Un votant de Vox no té ni una sola raó per no votar el PP”, va afirmar el candidat del PP a la presidència. Ell, l’home que sembla estar en permanent combat amb la malaptesa i sempre acaba perdent. El que va posar en dubte que les dones “sàpiguen el que porten dins”, el que ressuscita en plena precampanya la immoral gestió que el seu partit va fer de l’11-M. ¿No se li haurà ocorregut a Casado pensar que és ell la raó de la sagnia? Cada un dels seus desencerts expressius és aliment per a Vox. Abascal en té prou amb ser-hi, mostrar-se (exhibir-se) i llançar alguna provocació (bastants menys que fa unes setmanes). En descàrrec de Casado, és just reconèixer que les dinàmiques electorals tenen alguna cosa de força de la gravetat. Quan la cosa comença a caure, sembla que res pugui aturar la trompada. ¿Res?

A Catalunya ha aterrat una dona, més aviat una alienígena de la caldejada superfície groga, que malgasta (i molt) tot el que sembla faltar-li a Casado. Quan ja ens havíem acostumat a la desoladora evidència que qualsevol pot ser candidat i càrrec (n’hi ha prou amb estar al lloc i en el moment adequats), arriba Cayetana Álvarez de Toledo, amb la seva mirada altiva (molt altiva), el seu verb afilat i la seva seguretat tan aclaparadora com ben argumentada i, per molt als antípodes ideològics que estiguis, recordes que la intel·ligència serveix per a alguna cosa. Amb ella davant, fins i tot Abascal cauria del cavall.