Anar al contingut

IDEES

Llacunes i cares pàl·lides

Llacunes i cares pàl·lides

Lucía Lijtmaer

No vaig conèixer absolutament ningú que no begués en la meva adolescència. Tampoc a la universitat. I molt menys dones. ¿Ser abstèmia? Al·lucines. Entre els noranta i els dos mil, la feminitat consistia a rebutjar els valors tradicionals de submissió i docilitat. Britney es va rapar el cap i anava sense bragues, i ningú va assumir que va fer aquestes icòniques tasques sòbria. A la tele, les sofisticades quatre solteres de Manhattan que volien sexe bevien sense parar, ehem, manhattans. Amy Winehouse era la imatge d’una dona en sintonia amb el carrer perquè sabia el que era una gresca. Si ja saben com em poso per a què em conviden. ‘Girl power’.

Les dones beuen ara més que mai, i ‘Lagunas’ és un bon mirall de com arribem fins aquí. Beure per intentar passar desapercebuda. Beure per destacar. Beure per lligar. Beure per atrevir-se

De tot això i molt més parla ‘Lagunas’, el llibre de Sarah Hepola que publica Pepitas de Calabaza, i narra la seva vida, la d’una de reputada periodista de Dallas que intenta fer memòria de les seves llacunes alcohòliques. Perquè tot i que una llacuna deixa un espai en blanc en la teva vida, són precisament aquestes llacunes les que no pots oblidar.

‘Lagunas’ parla de com la jovial autodestrucció mai s’interpreta com a autolesió, malgrat que puguin ser sinònims. De com els que vam créixer als noranta mai vam pensar que no autodestruir-se fos bo. ¿Anar al gimnàs? ¿Ser abstèmia? ¿Cuidar-se? Les meves amigues i jo veiem fer-ho als ‘millenials’ i una part de nosaltres es fascina per la barreja de candidesa i ser adult que nosaltres no vivim ni vam saber elegir en el seu moment. Recordem la literatura culta/‘bestseller’ de la nostra adolescència: ‘Nación Prozac’, JT Leroy. Drogar-se, follar sense condó, un desordre alimentari, morir jove.

Per descomptat, no és només una cosa generacional. Beure forma part d’una cultura social universal i pràcticament atemporal. Però no està de més analitzar com i per què s’utilitza com a anestèsic. Les dones beuen ara més que mai, i ‘Lagunas’ és un bon mirall de com hem arribat fins aquí. Beure per intentar passar desapercebuda. Beure per destacar. Beure per lligar. Beure per atrevir-se. Beure per sentir, per deixar de sentir, per encaixar, per ser femenina, i sobretot per no pensar. En definitiva, i literalment: beure per oblidar.