Eleccions en un país cansat

La campanya electoral em sembla que té un rerefons essencialment diferent de les anteriors. Els sondejos fins ara afavoreixen Pedro Sánchez  Els sondejos fins ara afavoreixen i el PSOE, però crec que per una vegada a l’opinió pública espanyola no hi pesa tant la tradicional bipolaritat dreta-esquerra com una aspiració possibilista de molta gent del carrer que desitja una distensió. Més enllà de la seva bandera, Pedro Sánchez sembla voler resoldre o almenys fer minvar els problemes, mentre Pablo Casado i en menor mesura Albert Rivera somriuen complaguts anunciant-nos més garrot i més conflicte civil. I, tot i que aquesta parella faci sonar els clarins de la por, les enquestes retraten més aviat un país molt cansat d’estridències i desitjós de tornar a una mínima normalitat. Tip, diria, que l’atiïn.  

La proposta de Sánchez sembla conduir a una etapa d’una certa treva fent política en comptes de clavar continus cops de puny sobre la taula. A governar, a legislar sobre les mil coses que estan insuficientment reflectides en les lleis actuals, a fixar línies vermelles amb el menor sectarisme possible. No sembla un messies. Un president que a gairebé tots ens sembla molt circumstancial, amb molts discrepants al seu propi bàndol i abominat a mort pels que té al davant, potser té possibilitats de no creure’s un poderós esfinx de marbre enviat des del cel per estar per sobre del bé i del mal.

Sé que aquesta anàlisi va contra corrent. Sé que l’aparença és que, amb la tornada de l’extrema dreta a les institucions, alguns conceben aquestes legislativescom una croada per recuperar posicions pseudofranquistes, mentre que d’altres les volen veure com un altre “No passaran”.  Però això està més instal·lat entre aquells que desitgen manar i tenir càrrecs i sous públics que en el personal del carrer. Crec més enaquesta franja àmplia de la nostra opinió pública que ha demostrat valorar i voler les llibertats i la convivènciaque en aquests candidats que fa mesos que transmeten missatges mentiders. Sánchez no és cap terrorista, no té res en comú ni amb els etarres ni amb els separatistes.  La gent no és estúpida: sap que va encapçalar un cop de mà contra la corrupció generalitzada del PP que encarnava Rajoy i que es va aprofitar de companyies que a ell mateix li semblaven inconvenients per intentar governar, però no per trair el país.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Malgrat que Casado i Rivera repeteixin mil vegades que el líder del PSOE es va comprometre a pagar als sobiranistes catalans i als nacionalistes bascos, hem vist que no era així, i al final ha hagut de convocar aquestes eleccions per no transigir davant seu. Els únics que han exhibit tenir un davallant inacceptable són els del vergonyant pacte andalús. Criden molt per desconcertar-nos i que oblidem el que els hem vist fer.