28-A, tot està per decidir

El vot s’ha tornat molt volàtil a Espanya. El multipartidisme, que semblava una dinàmica reservada a les comunitats autònomes i als moments de crisi econòmica més intensa, ha arribat per quedar-se. L’últim sondeig del Gesop per al PERIODICO evidència que algunes dinàmiques als dos principals blocs ideològics marcaran tant la campanya del 28 d’abril com el resultat final. En primer lloc, el PSOE té més que mobilitzats els seus votants del 2016. Tot indica que estan satisfets amb la gestió que Pedro Sánchez ha fet en aquesta legislatura agitada: negar-se a investir Mariano Rajoy, forçar una moció de censura després de la sentència del ‘cas Gürtel’ i intentar vertebrar una majoria amb Podem i amb els grups perifèrics sense canviar el model d’Estat. També sembla clara la tendència dins dels votants de Podem a donar suport a l’actual líder del PSOE, tot i que les últimes setmanes aquesta font de nous recolzaments sembla desaccelerar-se. Amb tot, aquest bloc podria estar al voltant dels 160 diputats, a 15 de la majoria absoluta, la qual cosa els posa als peus del PNB i de l’independentisme català.

Al costat de Podem, els indecisos es concentren també entre els qui van votar Ciutadans el 2016. Tot indica que la trajectòria d’Albert Rivera en aquests tres anys (investidura de Rajoy, vot contra la moció de censura i veto a un futur pacte amb Sánchez) ha despistat molts dels seus electors, especialment els que es van creure la seva vocació de centre i socialdemòcrata. Bona part dels pactes postelectorals depenen en aquest moment del comportament dels votants de Ciutadans. Si se la juguen es poden trobar que els seus vots serveixin per pactar amb Vox i fer president Pablo Casado. Amb tot, la triple dreta suma al voltant de 140 diputats, a 35 de la majoria necessària. A qui no sembla que li surtin els números de cap manera és al nou líder del PP, les ales que ha donat a Vox a Andalusia ni li asseguren un millor resultat ni els garanteixen guanyar terreny com a bloc.

Tenim per davant una campanya aferrissada perquè la volatilitat convida els estrategs dels partits a extremar els missatges. Una dinàmica que pot condicionar i fins i tot impedir els pactes necessaris després de la cita amb les urnes que els electors voldrien entre aliats naturals: PSOE-Podem, PP-Ciutadans i PSOE-Ciutadans.