Ventres de la gihad

Van ser ventres de la gihad. La seva marxa va tenir molt de captació de secta. Vivien a Anglaterra, Bèlgica, Holanda... també a Espanya. Per a la majoria, el gihadisme va arribar amb un home. Una barreja explosiva de desarrelament, recerca d'emocions, ignorància i fosc romanticisme les va portar fins al cor del monstre. La gran majoria han sigut mares. Per això hi van anar. Repòs del guerrer i ventre per a l'estat del Daesh. Moltes han vist morir els seus fills. El terror que han patit i del qual han estat còmplices converteix els seus cossos en un ‘collage’ de pells de víctimes i culpables entreteixides. Ferit de mort l'estat que va voler desafiar Occident, però encara amb capacitat de matar, el viatge d'aquestes dones adquireix encara més elements d'irracionalitat. 

Moltes truquen ara a les portes del país del qual van fugir. Volen tornar, però no totes es podran desfer de les pells que les cobreixen. En un cas dramàtic i legalment controvertit, Anglaterra va retirar la nacionalitat d'una jove embarassada que volia tornar. Se'n va anar amb 15 anys. Ara, ja ha perdut el seu tercer fill. Una altra pell més per a aquest cos que agonitza en un camp de refugiats a Síria. I un dilema de consciència per als governs. Una disjuntiva tràgica en el cas dels nens. Innocents engendrats pel fanatisme, atrapats pels crims que els seus pares van encoratjar, o van cometre, contra els mateixos països als quals ara demanen refugi.