Diàlegs

El poder balsàmic d’un somriure, d’una abraçada, d’una mirada còmplice. I, si venen acompanyats d’un bon plat o d’una copa, millor. Un cop d’ull a les fotografies que il·lustra ‘Diàlegs’, un llibre regal iniciativa del Gremi de Restauració de Barcelona, és un xarrup de bon rotllo. El plantejament és senzill: reivindicar el diàleg a favor de la distensió política. Barcelona i Madrid convertides en destinació d’entesa. Des de José Luis Rodríguez Zapatero amb Xavier Sardà, Isabel Coixet amb Carmen Machi o Rosa María Mateo amb Josep Cuní. Un total de 12 converses relaxades entre dues, tres o quatre persones en restaurants de Madrid i Barcelona.

La iniciativa aconsegueix relaxar la mirada entre tanta informació amb espines. Però el sol fet que existeixi la iniciativa ja posa en evidència l’excepcionalitat de l’assumpte. També ho és que les persones que es donen cita no estiguin realment en talaies ideològiques divergents; totes han apostat des de diferents altaveus per bastir ponts. ¿Quantes negatives han rebut els promotors de les trobades? Probablement, els seus rostres donarien per a diversos volums. Entre els que sí que han acceptat, sorprèn trobar Artur Mas. El procés sense ell no s’entén. Tampoc, aquest aire amb espines que respirem. La seva presència és significativa. Potser està aprofitant la seva inhabilitació per explorar altres rutes. Ítaca ha resultat ser més lluny del que imaginava.