Cultura sense recursos

Benvolguda consellera

Donades les circumstàncies, potser el més revolucionari seria demanar-li que no faci res i que pregunti, miri, escolti, prioritzi, proposi i debati

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp15833456 barcelona 29 04 2011 presentacion de la exposicion fem els 5190322114033

zentauroepp15833456 barcelona 29 04 2011 presentacion de la exposicion fem els 5190322114033

Ai. Benvolguda consellera Villalonga. La quarta Consellera de Cultura en tres anys. La conec prou bé com per alegrar-me del seu nomenament després de porres i rumors amb l’anunci de la dimissió de la consellera Borràs. Però em pregunto què podrà fer realment en el temps que queda d’una legislatura que s’intueix, altre cop, escapçada i amb pressupostos prorrogats. El calendari d’actes ja la condicionarà bastant: Sant Jordi, la fira de Buenos Aires, mil invitacions que haurà d’atendre... Potser el més revolucionari seria demanar-li que no fes res.

Entengui’m. Imagino que com qualsevol que assumeix una responsabilitat política, tindrà il·lusió i intuïcions d’iniciatives que voldria emprendre, però vostè, que ha estudiat els clàssics, que sap mesurar el temps en segles i no amb el ritme trepidant de l’actualitat, podria iniciar la reflexió inajornable sobre on volem anar i com.

Notícies relacionades

M’explico. És que tot són miquetes, consellera. Ho explicava gràficament Maria Bohigas en el 60è aniversari de Club Editor: la Conselleria destinarà enguany any 300.000 euros a la traducció d’obres literàries al català; una quantitat que equival al cost de dos cotxes elèctrics de l’Ajuntament de Sabadell. Necessitem algú que tingui al cap tot el que s’està fent, des de l’Administració i des del sector privat, i veure com col·laborar de manera eficaç per fer avançar la cultura al nostre país. Ja ningú no s’atreveix a parlar de Política Cultural amb majúscules. ¡I és més necessària que mai! Hem mesurat massa la política en legislatures. La fragmentació, el curtterminisme, el repartiment de competències, els interessos espuris, la paperassa, hi ha molt a replantejar-se. Hem de muscular les estructures d’Estat culturals, que traiem el fetge per la boca. Pregunti. Miri. Escolti. Prioritzi. Proposi. Debati.

Aquesta reflexió de llarg abast, sobre objectius i instruments, no tindrà temps d’acabar-la, però li passaria el mateix amb qualsevol altra mesura de govern i en canvi podria ser determinant per al futur.