Estimats fans de Michael Jackson

La versió digital d’aquest article s’omplirà de comentaris que més o menys seran els mateixos. Diran queWade RobsoniJames Safechucknomés es mouen per diners. I no obstant van participar en un dels documentals (a la foto) més vistos de la història sense cobrar (per cert: els hereus de Jackson també es mouen per diners i ja han demandat el director del documental).

Diran que l’FBI mai va poder demostrar res contra Jackson. Sí, no va poder. Gràcies als testimonis d’aquestes dues persones, que després se’n van desdir. Per cert, el jutge va dir que quan Wade Robson es va desdir d’un testimoni anterior i finalment ell mateix va demandar Jackson, es va desestimar la demanda ‘on technical backgrounds’ (perquè el crim havia prescrit), però que “no qüestionava la credibilitat de les seves acusacions” (textual). Diran que l’autòpsia va demostrar que Jackson estava castrat químicament.

Sí, però probablement es va castrar químicament després que aquests fets passessin. Diran que Jackson era un ésser especial, que podia dormir amb nens, al mateix llit, perquè ell era un ésser de llum, perquè era diferent, perquè no se li aplicaven les mateixes normes que a la resta dels mortals. I que despréspodia substituir un millor amic per un altre, un altre nen amb qui també viatjaria, amb qui també dormiria al mateix llit, a qui també escriuria cartes dient-li “t’estimo”, a qui també faria regals costosíssims, perquè ell era diferent, un ésser de llum.

Més enllà del músic

I això era el que pensaven els pares. Michael Jackson era diferent. Per aixòel podien deixar dormir al mateix llit, cada nit, amb un nen de 7, 8, 9, 10 anys, sense por, perquè era diferent, perquè era especial. I això els deia ell als nens. Nosaltres som diferents, som especials. A nosaltres no se’ns apliquen les mateixes normes. I els nens s’ho van creure, i ho continuaven creient d’adults. I per això Wade Robson, amb 22 anys va defensar Michael Jackson en un judici, i va mentir per ell. Perquè Michael Jackson era diferent, era especial,no li podien aplicar les mateixes reglesque a la resta dels mortals, i no podia anar a la presó.

El documental sobre Michael Jackson va molt més enllà de Michael Jackson. A Espanya tenim el nostre propi cas Michael Jackson. El documental ‘Examen de conciencia’, que narra un cas semblant. Nens a qui no es creu i agressors que es creuen especials, intocables. Un de cada cinc menors pateix algun tipus d’abús sexual a Espanya. ¿Sona exagerat? Doncs no ho és. I jo crec que si algú veu el documental de Michael Jackson entén perfectament com passa.

Una família i un sistema que confia a cegues en l’abusador (no, Michael és incapaç de fer això. No, el professor Benítez no podria fer això. No, l’avi no podria fer això). Un nen desitjós d’amor, atenció i afecte a qui l’abusador sedueix en un procés molt lent i després el convenç que si explica alguna cosa, l’adult que el nen tant estima acabarà a la presó per sempre, i serà culpa del nen, i, a més, el nen ho volia, ¿oi? ¿No és cert que ell ho va iniciar tot?

L’abusador el convenç que va ser així i el nen o la nena el creu, perquè és molt fàcil manipular un nen. I un nen o una nena que quan sigui adult o adulta no ho explicarà mai, mai perquè ¿com ho podria explicar? Vull dir que, si no es creuen Wade Robson i James Safechuck després de veure un documental amb imatges, àudios, cartes, testimonis... ¿Es creuran algú que només té la seva paraula?

De Wagner a Liszt

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

N’hi ha prou llegint una mica sobre la biografia deWagnerper saber que va ser un psicòpata. Beethovenera un guillat donat als accessos d’ira que la seva família temia. Carlo Gesualdova estampar el seu fill, un nadó de mesos, contra la paret. Liszt es mofava de les seves nòvies (totes elles marqueses i comtesses) sense el menor indici de compassió (l’autobiografia de la seva amant, Olga Janina, és molt explícita sobre això).

Al llarg de la història de la música no sembla que estar bé del cap o tenir una moral sana hagi sigut requisit indispensable per ser un geni. La música de Michael Jackson té desenes de milions de fans a tot el món. Jo soc i continuo sent-ne una. Sé diferenciar la música del creador. Desgraciadament, hi ha gent que no. Gent que deixarà aquí comentaris que són el reflex del discurs, agressiu i implacable, que la família i els advocats de Jackson porten dues dècades mantenint: el deculpar les víctimes. És el que la societat sol fer en aquests casos. Iés el que garanteix que els abusos continuïn existint.