Cafè amb premsa

Camino Rambla avall amb pas lent i les mans a l’esquena. Feia mesos que no trepitjava aquesta zona si no era a gambades, amb caminar d’urgència, esquivant turistes. Avui, a ritme de passeig, descobreixo botigues, bars i rètols que no havia vist mai i trobo a faltar botigues, bars i rètols que m’eren familiars. M’aturo davant d’un dels tradicionals quioscos de premsa i no em crec el que veig: toros de paper maixé, cendrers, gorres, peluixos... De tot, menys diaris. Menteixo: els diaris hin són, però desplaçats a un lloc secundari, perduts entre la mercaderia. I les revistes al fons, a dalt, on amb prou feines arriba la vista. Vaig de quiosc en quiosc i veig, repetit, el mateix aparador.

De tornada a casa i en un recorregut curt compto fins a tres quioscos amb tancament definitiu. Recordo, de sobte, haver caminat bastant, per altres ciutats, a la recerca de diaris, com qui camina, assedegat, al desert. Cap quiosc a la vista. Ni per a un miratge. Res. Començo a creure, amb molta pena, en el que vinc sentint fa temps: que ja no es llegeix premsa en paper i que el seu final és cada vegada més a prop.

Notícies relacionades

Última oportunitat per a la premsa

La nova normativa europea de drets d'autor vol fer pagar Google, Youtube o Facebook

I entono un ‘mea culpa’. Perquè jo soc dels que s’acostava al quiosc i comprava tres diaris al dia. Ara els llegeixo a l’iPad. Tot i que aquesta és una veritat a mitges. La veritat sencera és que entro al bar on esmorzo, m’assec i obro la tauleta electrònica, però veig el diari a sobre de la barra i les mans van soles a buscar-lo. El llegeixo, pàgina a pàgina, disfrutant del paper entre els meus dits. Al meu costat, més clients llegeixen diaris de la casa mentre d’altres estan a l’aguait, a la caça del primer exemplar que quedi lliure. Conclusió: no és que no es llegeixi, és que no es compra. Llegir es llegeix, a tota hora i a gairebé totes les taules. 

I el que anava sent un lament per la pèrdua de lectors es converteix ara en un tancat aplaudiment per als amos d’aquests bars –centenars, per tot arreu– que faciliten premsa als seus clients. Amb el cafè, el vermut, el te amb pastes i fins i tot amb el menú del dia. Premsa. Premsa i lectura.