El ministre

El temps ha corregut massa de pressa per a Albert Rivera, que va arribar a governar en les enquestes abans que la moció de censura contra Mariano Rajoy –que va prosperar malgrat el seu rebuig– el descavalqués una altra vegada i l’obligués a carregar amb la roca, igual que a Sísif. Però allà era ell, acostant-se a Emmanuel Macron perquè li tragués el perfil centrista, tot i que compartís foto amb Vox al caliu de la bandera de la plaça de Colón, tot i que la seva decisió d’aïllar el PSOE i proposar-li matrimoni al PP construeixi una dinàmica de blocs, d’esquerres o de dretes, on no cap el centre. Resulta que, malgrat que s’inflin les expectatives de Vox, potser és Ciutadans el partit que decideix si hi ha Govern o hi ha bloqueig, que aquesta serà la qüestió després de les generals del mes d’abril.

El principal problema per a Ciutadans és la seva credibilitat. No (només) perquè resulti un misteri el que va passar amb els 82 vots de més a Castella i Lleó, l’origen dels quals haurà d’investigar la fiscalia en el partit de la regeneració. No (només) perquè Rivera ja va prometre que no s’aliaria amb Pedro Sánchez ni amb Rajoy poc abans de pactar amb un i amb l’altre. El problema el té Rivera amb Rivera i per això es diu coses a si mateix, per convèncer-se. Primer es va prometre el cordó sanitari contra el PSOE amb l’argument que ha venut Espanya a l’enemic. És igual que si som on som –aquesta campanya sense fi– sigui perquè no hi va haver cap venda i els independentistes van tombar els comptes del PSOE. Què importa això.

Rivera, que altres vegades va flaquejar, havia de prometre’s més i va proposar marginar també Ángel Gabilondo, perquè Gabilondo coneix Sánchez, que coneix Torra, i aquest sil·logisme podia portar a l’infern. I va sortir Ábalos a dir que confiava en el recolzament de Ciutadans i Rivera no va tenir més remei que anar al notari per fiar-se de la seva pròpia paraula. Així és com li va demanar a Aznar la mà de Pablo Casado, perquè ningú dubtés que el vot a Ciutadans anirà al PP, el mateix que Casado no enganya quan demana el vot de Vox. Tot anirà al mateix lloc.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Rivera ni tan sols va dir el que hauria dit en aquelles èpoques en què, veient-se president, podria haver desafiat el poble: o Sánchez o jo. ¡I ara! Va dir que o Sánchez o els constitucionalistes. Casado es va col·locar llavors en unprincipi d’humiliació, no perquè no ho sigui, sinó perquè encara està començant, i li va proposar la cartera que sempre va rondar Duran Lleida. Ministre Rivera. Probablement, serà perquè els toreros li queden ben a prop, però Casado li va fer una bona feina. A un mes de les eleccions, col·loca la idea que el ‘Falcon’ serà seu i, potser, l’hi presta a Rivera per a alguns vols.

Amb aquest panorama, Sánchez deixa que Tezanos posi a bullir el seu mentre els altres s’apallissen, tot i que no arribin al caïnisme de l’esquerra madrilenya. Pablo Iglesias desfila pels platós queixant-se de la manipulació dels mitjans i Sánchez s’envolta de banderesi intenta fer com Rajoy, com són les coses: esperar mentre d’altres es reparteixen el Govern. I el ‘Falcon’.