03 juny 2020

Anar al contingut

Editorial

L'empara dels maristes

L'orde religiós va fallar com a escola per no protegir els alumnes, va fallar davant dels Mossos i ha fallat a tota la societat

L'empara dels maristes

Joaquim Benítez s’enfronta a una petició de 22 anys de presó per abusar sexualment de quatre exalumnes, els únics casos denunciats que l’assenyalen i que no han prescrit. Fa ara tres anys, l’exprofessor de gimnàstica va confessar a EL PERIÓDICO els seus delictes. Davant del tribunal, només admet haver fet fel·lacions a dos dels alumnes. Potser tem la sentència. Una inquietud que no va sentir durant els 25 anys que va estar treballant a l’Escola Maristes Sants-Les Corts: “No tenia por de ser descobert perquè em sentia emparat pels maristes”, ha declarat davant del tribunal.

Benítez es creia emparat, i és lògic que se sentís així. El 1986, molts anys abans que tinguessin lloc els fets que ara s’estan jutjant, la cúpula de l’orde religiós va saber que havia fet tocaments a un estudiant. El pare de l’alumne es va queixar a la direcció de l’escola, el professor va admetre els fets i el màxim responsable de l’escola va tancar l’assumpte recriminant a Benítez la seva actitud dient-li que el que havia fet era “bastant lleig”. No hi va haver res més. Ni expulsió ni sancions ni, molt menys, denúncia.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En l’entrevista que va concedir a EL PERIÓDICO el febrer del 2016, Benítez va declarar: “Durant molts anys, vaig sentir com un impuls que no podia evitar, tot i que sabia que no estava bé. Sé que va estar malament, ho sé... Només espero tenir ara l’oportunitat de poder demanar perdó a aquells nois”. Gela la sang pensar que, durant aquells “molts anys”, els maristes tenien elements per saber el que passava i no van actuar. Molts anys d’infàncies truncades, de vides marcades. El penediment del culpable potser serveix d’alleujament a la víctima; és una qüestió que cada persona viu d’una manera particular, subjectiva. El que no és subjectiu és la irresponsabilitat i la falta de compromís ètic de l’orde religiós davant dels fets.

Els maristes van fallar en el seu deure, com a centre educatiu, de protegir els alumnes. Van fallar davant dels Mossos, ja que van intentar obstaculitzar la informació sobre l’acusat. I, a la fi, han fallat a tota la societat per no posar-se al costat de les víctimes i encapçalar la seva reparació. El banc dels acusats ha quedat curt per a un cas que ha acumulat denúncies de 43 exalumnes de les escoles maristes de Sants-les Corts i de l’Eixample, també de Champagnat de Badalona, contra 12 professors i un monitor escolar.