La guerra de símbols arriba a la fiscalia

De res han servit les astúcies i maniobres de distracció per esquivar la Junta Electoral Central (JEC), com la substitució al Palau de la Generalitat i en altres edificis oficials dels llaços grocs per llaços blancs ratllats per franges vermelles (al·lusió a la llibertat d’expressió), pancartes i altres ocurrències per burlar-se de l’ordre de retirada. La JEC va decidir aquest dijous enviar el cas a la fiscalia perquè investigui si el president Quim Torra ha incorregut en un delicte de desobediència, que pot acabar en la seva inhabilitació; obrir-li expedient per multar-lo, i demanar al conseller d’Interior, Miquel Buch, que ordeni als Mossos d’Esquadra la retirada dels símbols independentistes. Una vegada més, la policia autonòmica es veu així atrapada entre l’espasa de complir la llei i la paret dels polítics que juguen amb el prestigi del cos policial.

La reacció de Torra i del Govern a l’ordre de la JEC, recolzada per un dictamen del Síndic de Greuges –elaborat fa dies i ocultat per la Generalitat– indica que no s’entén o no es vol entendre el cor del problema. No es tracta tant –que també, pel seu partidisme– del contingut de les pancartes o del que representen els llaços grocs, sinó que les institucions han de ser neutrals i no poden utilitzar-se com si pertanyessin només a una part de la ciutadania. Quan se substitueix un llaç groc per una pancarta reclamant llibertat d’expressió s’oblida que aquest dret pertany als ciutadans i no a les institucions públiques, que estan obligades a mantenir sempre la neutralitat, i molt més en període electoral

Torra destaca per la seva exclusiva dedicació a la batalla dels símbols, però el problema no és només seu, sinó de tot el Govern, un Executiu sense projecte, desorientat estratègicament i dividit entre dos partits que es miren de reüll mentre lluiten per l’hegemonia en el moviment independentista. Així, per exemple, mentre se sap que ERC està en contra de la gesticulació permanent i de la desobediència, això no impedeix que els seus representants a l’Ajuntament de Barcelona votin a favor que es reposi el llaç groc retirat per Ada Colau.

És només un exemple de les incoherències d’una política que es justifica en la necessitat de donar suport als dirigents presos jutjats actualment al Tribunal Suprem sense reparar si més no si les actuacions del Govern els beneficien o els perjudiquen.