Anar al contingut

Doble infanticidi

Els homes que no estimaven els nens

Miguel Lorenzo

Els homes que no estimaven els nens

Lucía Etxebarria

A Godella van fallar els serveis socials que no van reaccionar davant dels repetits signes de risc. Estem fallant com a societat

El nen havia deixat d’anar a classe feia un mes.  Els serveis socials haurien d’haver intervingut des de la primera falta d’assistència sense justificar. No ho van fer.  Aquests mateixos serveis havien obert un expedient a causa dels problemes mentals dels progenitors i la desatenció cap als menors. No es va intervenir, els veïns havien alertat que els nens anaven bruts fins a extrems cridaners. No s’hi va intervenir.  Els pares consumien droga, cosa que hagués hagut de donar lloc immediatament a una intervenció urgent. No s’hi va intervenir.

Els nens eren a dues fosses separades, presentaven evidents signes de violència. Tot perquè els serveis socials van fallar.

La inversió en serveis socials a Espanya va estar sota mínims quan més necessaris eren en els pitjors anys de la crisi (el 2013 va tocar terra, amb 14.874 milions d’euros). La Comunitat Valenciana, precisament, és a la cua en inversió i nombre d’intervencions

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Els serveis socials s’han convertit en mers gestors d’ajuts econòmics, com inspectors dels pobres, però fallen estrepitosament, perquè no hi ha diners, ni formació, ni s’escolta els menors. Ja he escrit en nombroses ocasions sobre com Save the Children ha alertat que Espanya no disposa del protocol mínim per ajudar els menors maltractats, víctimes de delictes més greus i més violents que els adults. I, no obstant, les actuacions de les Administracions per a la seva prevenció i erradicació són pràcticament nul·les.

Els assassinats de Godella demostren per enèsima vegada que és necessari aprovar una llei integral contra la violència contra la infància que inclogui la prevenció, la sensibilització i la formació de professionals, i que doti dels mecanismes de denúncia adequats.

Malgrat que tots els grups polítics han reconegut la importància del tema, malgrat que la llei ha arribat a ser un avantprojecte, mai va arribar a veure la llum. Per això, l’assassinat d’aquests nens és culpa nostra. De tots. Estem fallant estrepitosament com a societat. ¿Quants més menors assassinats hi ha d’haver perquè ens n’adonem?