Anar al contingut

ANÀLISI

Trapero: amb els Mossos i contra els polítics

Senyal Tribunal Suprem

Trapero: amb els Mossos i contra els polítics

Enric Hernàndez

Venjança en el judici del Suprem: l'exmajor ha exhibit el seu enuig amb els líders independentistes per haver danyat el prestigi de la policia catalana

El referèndum independentista era "il·legal". La policia catalana va avisar el Govern que els votants podien oposar "resistència activa" als agents encarregats de confiscar urnes i paperetes. Els Mossos estaven tan "incòmodes" amb l’1-O com ho estava el dimissionari conseller Jordi Jané. Les declaracions del seu successor en Interior, Joaquim Forn, tenien "un punt d’irresponsabilitat". I el cos tenia un pla per detenir el Govern si així l’hi ordenaven. Aconsellat per la seva advocada, l’exmajor Josep Lluís Trapero podia haver guardat silenci en el judici del Tribunal Suprem, perquè està processat pels mateixos fets a l’Audiència Nacional. També tenia l’opció d’esquivar les preguntes que comprometessin la seva estratègia de defensa. Però ha preferit donar la cara davant el tribunal per defensar els Mossos i explicar la seva veritat. Potser no és tota; potser sí que n’és una part. 

Malgrat la malaptesa de l’advocat de VoxJavier Ortega-Smith, i les taules de l’advocat Xavier Melero, l’astut president del tribunal, Manuel Marchena, ha facilitat que Trapero resumís el que ja tenia declarat: que el 28 de setembre del 2017 ell i la cúpula policial van alertar Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Forn que l’1-O podien produir-se incidents greus als col·legis de votació, que els Mossos estaven subjectes a la llei i que el llavors president, segons va detallar a l’Audiència Nacional, ho va rebutjar invocant el mandat del poble per celebrar el referèndum. 

EL DISBARAT DE L’1-O

Trapero ha deixat clar que en diferents ocasions va elevar al poder polític el risc d’enfrontaments entre la ciutadania –animada pel Govern i els partits i entitats sobiranistes– i les forces de seguretat. En aquest punt residia el disbarat de l’1-O: els qui promovien una votació prohibida pel Constitucional tenien sota les seves ordres els Mossos, obligats a impedir-la per ordre judicial. A l’afirmar que els Mossos no es van doblegar als polítics, l’exmajor torpedina de passada el càrrec per rebel·lió.

No és necessari participar de l’infantil fanatisme que va encimbellar Trapero com a heroi uniformat de l’independentisme per reconèixer l’estima que professa pel cos que va comandar. Sense prejutjar si les seves ordres tenien per objecte avortar l’1-O o només fingir que ho intentava (això ho haurà de determinar la justícia), no li falta raó quan afirma que si "dos milions de persones volen fer alguna cosa" uns milers de policies no poden impedir-los-ho. Almenys, no de manera pacífica.

La revelació sobre el suposat pla dels Mossos per aturar Puigdemont i els seus consellers després de la DUI i el retret a Forn – "va donar una imatge que alimentava una cosa que no es corresponia amb la realitat i ara ho estem pagant"– il·lustren la motivació de Trapero per testificar davant el Suprem: ajustar comptes amb els líders independentistes, que en la seva esbojarrada carrera que no anava enlloc van deixar malmès el prestigi dels Mossos com a cos integral de policia.