El contorsionisme com a política

Carles PuigdemontiQuim Torracontinuen administrant de forma irresponsableels vots que els van donar centenars de milers de catalans i els representants d’aquests al Parlament, i els seus actes van contra els interessos no només de la meitat dels ciutadans que mai els van recolzar, sinó també dels dels seus propis electors i simpatitzants. Torra és un especialista a defensar causes simbòliques. Els símbols són importants, però no poden ser substantius. Els votants de Junts per Catalunya, d’Esquerra i de la CUP tenen el dret d’expressar les seves opinions contràries a l’empresonament dels seus dirigents i al procés judicial que se segueix al Tribunal Suprem. Li poden dedicar el seu temps al Parlament, lluir a les seves solapes els llaços grocs i desplegar-los a la via pública. Però no haurien de tenyir de groc els espais públics institucionals, com els acaba d’exigir la Junta Electoral.no haurien de tenyir de groc els espais públics institucionals, com els acaba d’exigir la Junta Electoral Arribar a caure en un delicte de desobediència per aquesta obstinació és simplement tenir ganes de fer contorsionisme.

Amb tot,Torra no deixa de ser un alumne avantatjat de qui el va posar en el càrrec, Carles Puigdemont. El seu últim moviment ja no enganya ni els més convençuts, perquè es repeteix: ara diu que tornarà a Catalunya si surt elegit eurodiputat. Tothom sap quenomés es presenta a aquestes eleccions per disputar a Oriol Junqueras l’hegemonia independentista. Es podria estalviar un altre engany, perquè els que el van votar el 21-D perquè tornés encara l’esperen.