Editorial

Els Mossos es desmarquen de les decisions del Govern

De les dues últimes jornades del judici es desprèn la discrepància entre la cúpula de la policia autonòmica i els comandaments polítics, l'abast dels quals hauria d'aclarir Trapero

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46935544 fotodeldia  graf5692 madrid  12 02 2019   vista general de l190309141032

zentauroepp46935544 fotodeldia graf5692 madrid 12 02 2019 vista general de l190309141032 / Emilio Naranjo

Un segon comissari dels Mossos d’Esquadra, Emili Quevedo, va confirmar aquest dilluns al Tribunal SupremTribunal Suprem la versió oferta dijous per l’excap d’Informació del cos, Manuel Castellví, en el sentit que la cúpula de la policia autonòmica va intentar, fins i tot en dues ocasions, dissuadir el president Carles Puigdemont, al vicepresident Oriol Junqueras i al conseller Joaquim Forn, que convoquessin el referèndum de l’1-O pel “clima de tensió” que es vivia a Catalunya. A preguntes de les defenses, Castellví va matisar la seva explosiva declaració de divendres en què havia dit que es temia “una escalada de violència”.En la seva segona compareixença, va afirmar que les previsions de violència van resultar errònies, que s’esperava una “resistència passiva”, que els grups més radicals no es van constituir l’1-O i que els dirigents polítics no van interferir en els plans operatius. Però Quevedo va afirmar que era incompatible que els Mossos provessin d’actuar com a policia judicial per impedir el referèndum i mantenir la convocatòria de la consulta.

En qualsevol cas, de les dues últimes jornades del judici es desprèn la discrepància entre els Mossos i els comandaments polítics l’abast dels quals hauria d’aclarir dijous el major Josep Lluís Trapero. Queden encara serrells pendents per discernir si les advertències dels Mossos abonen la rebel·lió dels polítics, com sosté la fiscalia, o la impedeixen al no comptar amb milers d’agents actius a favor de la independència, com s’assegura des de sectors independentistes.