Massiva mobilització pel 8-M

El resultat de la vaga del 8 de març s’ha de mesurar especialment al seu vessant reivindicatiu i en l’eclosió al carrer del moviment feminista, que tenia davant de si el repte d’igualar o superar l’efervescència històrica de fa un any. Així ha sigut, tot i que en l’aspecte estrictament laboral l’atur s’ha notat molt més en sectors com l’educatiu (universitats i instituts) o els transports, i menys en l’industrial, els serveis o el comerç. D’acord amb les xifres ofertes pels sindicats, amb almenys sis milions de persones secundant les aturades convocades, la fita del 2018 s’ha repetit i pot afirmar-se que en aquest 2019 s’ha consolidat una protesta col·lectiva que incumbeix a una amplíssima franja de la població. D’aquesta manera, el feminisme com a moviment ha deixat de banda la seva posició més o menys lateral en el debat públic per implantar-se com una autèntica onada que ocupa un lloc central i que no desistirà en el seu afany d’aconseguir la necessària igualtat en lluita contra una societat que continua marginant la dona pel fet de ser-ho.

Reivindicacions com la bretxa salarial, la discriminació en l’accés a la feina, el final d’una època de repartiment patriarcal de rols, la llibertat de moviment i la implantació d’efectives mesures legals davant les amenaces consolidades de violència de gènere s’han sumat a un temor fundat davant el rebrot d’un masclisme no només estructural, sinó polític, amb la irrupció de teories negacionistes (com la del tristament cèlebre autobús d’Hazte Oír o com la campanya de Vox en relació amb la violència «domèstica») que serien anecdòtiques si no fos perquè simbolitzen la hipotètica entronització de l’extrema dreta com a alternativa.

'Ni un pas enrere', 'Juntes som més fortes’ i 'Si nosaltres parem, es para el món’ han sigut alguns delslemes de les manifestacions que el 8-M han inundat el carrer. La sororitat es fa efectiva i real, i també el crit unànime de rebuig de la involució. I l’evidència de la força de la dona com un col·lectiu organitzat que continuarà lluitant per uns drets elementals per a tots els ciutadans. També a EL PERIÓDICO, que ha fet (i continuarà fent) bandera de la reivindicació, s’han secundat majoritàriament les aturades. L’exemplar d’avui té menys gruix per evidenciar que bona part de l’esforç per arribar cada dia als lectors es deu a les dones periodistes que ho fan possible.