Marató

Kathrine Switzer va ser la primera dona en la història que va participar en una marató el 1967. Aquesta prova esportiva estava vetada a les dones, però ella es va saltar les regles i es va inscriure utilitzant una inicial per al seu nom seguida dels cognoms, de manera que l’organització va creure que era un home. El dia de la competició va sortir a córrer camuflada amb un impermeable, però als pocs quilòmetres va ser descoberta per un grup de reporters que seguien el recorregut de la marató des d’una camioneta. L’organitzador de l’esdeveniment va baixar del vehicle fet una fúria i va provar d’arrencar-li el dorsal i expulsar-la de la carrera a empentes.Els periodistes van immortalitzar el moment en què el nòvio de Switzer, que també participava a la prova, va intervenir a favor seu. Ella va sortir disparada amb la determinació d’arribar a la meta i demostrar al món que les dones també poden córrer i competir. I ho va aconseguir en 4 hores i 20 minuts. 

Existeix la percepció que les conquestes aconseguides en igualtat de gènere són irreversibles. Sovint s’oblida que fa molt poc temps les dones no podien córrer maratons, votar, obrir un compte bancari o avortar lliurement. Però les quotes d’igualtat més grans són èxits relativament recents que s’han aconseguit gràcies a activistes que han lluitat per canviar unes regles discriminatòries i patriarcals que limitaven la presència de la dona a l’àmbit privat i reduïen les seves capacitats a l’activitat reproductiva.

Quan el camí per recórrer cap a la igualtat és encara molt llarg, és necessari recordar avui que les victòries en igualtat de gènere obtingudes en el passat són fràgils i existeix el risc real de no només no continuar avançant, sinó de patir una involució a Europa i a nivell mundial. Els nous populismes i moviments d’ultradreta a l’alça han entrat amb força per atacar l’agenda de gènere. El Brasil deJair Bolsonaro, l’Hongria deViktor Orbán i la Itàlia deMatteo Salvini són exemples de països en què formacions radicals han aconseguit formar govern i han posat les dones en el punt de mira. A Espanya, el discurs de la ultradreta de Vox ha fet virar el PP, escorant-lo cap a posicions més radicals i masclistes. Debats que es creien superats, com el de l’avortament a Espanya, tornen a entrar en campanya de la mà de les dretes mentre Ciutadans perverteix el terme històric de feminisme liberal que va veure la llum amb les sufragistes.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El tràfic de dones, la prostitució, els ventres de lloguer, la violència de gènere, la bretxa salarial, la infrarepresentació de les dones a les esferes de poder i totes les formes de discriminació i de violència contra les dones són fenòmens globals que requereixen solucions globals més enllà de les legislacions locals.

En aquest sentit, les eleccions europees del maig seran un repte per avançar cap a una Europa que aposti pels drets humans i el feminisme o per una Europa que es replegui més en les seves realitats nacionals deixant marge a la ultradreta i el populisme. Europa serà feminista o no serà. La lluita per la igualtat és una cursa de fons, però les dones ja fa temps que correm i guanyem maratons.