El linxament de Cuarón

Per si encara no se n’han adonat, els informo que s’ha obert la veda del Cuarón. Després d’una llarga etapa de silenci en què els 'haters' de torn es mantenien callats davant del reconeixement general de la pel·lícula 'Roma', del mexicà Alfonso Cuarón, diaris digitals i xarxes socials s’han omplert de gent que no suporta el llargmetratge en qüestió i ho verbalitza de manera extremadament agressiva, centrant-se en general en com s’hanavorrit i en la murga immensa, suposadament sensible, que els ha semblat la cosa.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Fins aquí no tinc res a objectar, ja que l’avorriment és un sentiment personal i intransferible. Jo mateix vaig abandonar 'Black Panther', que se suposa que és una pel·lícula entretingudíssima, als vint minuts, convençut que Hollywood m’estava encolomant un altre bunyol de superherois disfressat d’homenatge al 'black power' i foment de l’apoderament entre la població negra dels Estats Units. Els que ja em tenen més fregit són els que, a més, d’avorrir-se, insisteixen que 'Roma' és una pel·lícula classista d’un senyoret mexicà de bona família que observa de manera paternalista i reaccionària la classe obrera, representada en aquest cas per una índia mixteca que exerceix de serventa a la casa d’uns burgesos de Ciutat de Mèxic. Sembla que el senyor Cuarón és culpable de ser un noi de bona família i de tenir una cara d’espanyol de quan la Conquesta que tira d’esquena. O sigui, que sota aquest aspecte de cineasta sensible hi ha un enemic del poble.

Jo no vaig veure paternalisme per enlloc a 'Roma'. Reconec que és una obra de combustió lenta i que la seva mitja hora inicial és una mica lenta, però l’espera obté aquí la seva recompensa i un arriba al final commogut per aquest retrat fatalista en paral·lel de les desaventures dels senyorets i el servei, éssers humans tots ells. És aquesta mirada a l'estil Maupassant la que atorga força a 'Roma', però va corrent la veu que la pel·lícula és pesada, pretenciosa i hipòcrita. I a sobre, la produeix Netflix, que, com tots sabem, és el gran Satanàs del cine contemporani que hem de fer fora dels festivals per no ofendre els exquisits (ni els exhibidors, que han de conviure amb l’'streaming' s’hi posin com s’hi posin). A tots ens agrada el que ens agrada, però, sisplau, que m’estalviïn la moralina barata.