El Mobile a ritme de creuer

Comença una nova edició del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona. La simbiosi entre la ciutat i aquest esdeveniment que porta més de 100.000 professionals de tot el món és gairebé perfecta. Després d’uns mesos moguts quan es va produir el canvi de l’alcaldia, el cert és que l’equip capitanejat per John Hoffman s’ha sentit definitivament a gust amb les institucions que també han aconseguit donar un aire més descentralitzat al congrés amb la Mobile Week o amb les activitats a l’Hospitalet.

Tothom sap que aquest cicle acabarà algun dia però tot indica que serà pel cansament dels congressistes i els expositors però no perquè siguin expulsats per la ciutat ni pels seus dirigents. De manera que ens disposem a viure una altra setmana trepidant amb els hotels de l’àrea metropolitana plens, els restaurants a ple rendiment i tota aquesta indústria auxiliar d’un esdeveniment com aquest generant ocupació, per pocs dies i precària, però ocupació al cap i a la fi. Fins i totla vaga dels empleats del metro ja forma part del paisatge de l’MWC,en aquesta ocasió amb una angoixant reivindicació pel tema de l’amiant que és tan justa com poc efectiva la protesta plantejada. 

Però no podem deixar de banda que estem parlant d’un congrés,d’una mostra de les últimes novetats no ja de la telefonia mòbil sinó de la tecnologia digital que avui dia és parlar de la tecnologia a seques i que implica tots els àmbits de l’economia i de la societat. El tema d’aquest any és la “connectivitat intel·ligent”, és a dir, la cruïlla entre la nova xarxa de telecomunicacions de gran capacitat que és el 5G; l’anomenat ‘internet of things’, és a dir, la proliferació d’objectes connectats (cotxes, cases, vestits, etc.); i finalment, la capacitat d’acumular i processar dades gràcies al ‘big data’ i a la intel·ligència artificial.

Un món ple de possibilitats com l’operació quirúrgica a distància que es farà coincidint amb l’MWC a l’Hospital Clínic, però també d’incerteses al voltant de les noves formes de control social. Com va ocórrer amb el canvi de segle amb els productes financers, el nus de l’assumpte és la desregulació o, més ben dit, la impotència de les institucions polítiques de fixar unes regles del joc equitatives. Una tasca encara més complicada quan a l’equació hi intervenen actors tan excèntrics com Donald Trump o el Govern xinès.