Obligacions morals
Drets laborals
La comtessa de 'Downton Abbey' es preguntava què era un cap de setmana perquè mai treballava. Els autònoms ho fem just pel contrari
ealos29138404 in this image released by pbs maggie smith as the dowager c190222143731 /
A casa fem sovint broma amb aquella escena de la sèrie britànica ‘Downton Abbey’ en la qual la matriarca de la família protagonista –una anciana insultantment rica i amb uns centenars d’empleats al seu servei– escolta per primera vegada en un menjar familiar el sintagma ‘cap de setmana’. En aquell moment, deixa de menjar, mira qui ho ha dit, que explicava que aquesta era una de les reivindicacions de les protestes dels treballadors, i exclama amb ganyota entre fastiguejada i de curiositat: “¿Què és un cap de setmana?”
Fem broma amb això, sí, però volent dir just el contrari que vol dir la Comtessa de Grantham, que és el nom d’aquest personatge, perquè si bé ella realment no sap què és això perquè mai ha treballat, nosaltres, com qualsevol autònom dels que vivim regular o pitjor segons ja no les hores que treballem sinó les factures que tinguem la sort de cobrar aquell mes, la majoria de dissabtes i diumenges els hem de passar atenent la llibreria o escrivint a l’ordinador.
Jo, a hores d’ara, encara no sé si els drets dels treballadors han acabat de calar com ho haurien d’haver fet, o sigui, com a obligació moral i no diguem legal.
Últimament no és estrany veure com, cada vegada que es convoca una vaga, sindicats i mitjans es veuen en la necessitat de recordar que secundar-la és un dret i que és obligació de l’empresari respectar la decisió que prengui sobre això cada una de les persones que treballen per a ell.
Tampoc és poc habitual que es descobreixin infraccions en els sistemes de contractació de treballadors tant per part de ‘start-ups’ de nova fornada com per part de fins i tot empreses públiques i de grans grups.
Però el més sorprenent de tot és com són els mateixos treballadors, que al cap i a la fi són els beneficiaris d’aquests drets, els que no tan sols no ho denuncien, sinó que semblen disposats a posar el crit a Twitter en defensa d’aquestes empreses que fan trampes, a base d’aprofitar-se de buits legals, per escatimar-nos aquests drets que, com deia abans, evidentment, no han acabat de calar.
