La ciència en les noves eleccions

No es parlarà gaire de ciència en els pròxims debats electorals. Ho podem tenir per bastant probable. Això no vol dir que aquells a qui ens interessa el tema no hàgim de tenir en compte a l’hora de prendre les nostres decisions. Veurem què diuen els programes electorals, si diuen alguna cosa, però ja podem reflexionar sobre el que ha passat en els últims anys.

El cert és que l’època que va començar amb la crisi del 2009 ha estat especialment negativa per a la recerca científica a Espanya. Es van congelar les plantilles d’investigadors i de professors d’universitat i els fons destinats a la recerca van disminuir un 30%. Ja hem repetit els efectes sobre la ciència i la universitat de les retallades que s’han anat fent els darrers 10 anys i que han estat sent revertides de forma molt parcial. El Govern anterior havia anat augmentant de forma molt lenta el finançament i les convocatòries. El Govern actual havia previst un augment d’un 5% dels fons públics per a la recerca i també havia arribat a un acord amb els sindicats per estabilitzar 1.322 contractats del CSIC. Un reial decret amb mesures urgents per a la recerca havia estat publicat, però no és segur que puguin ser ratificades pel Parlament després de la convocatòria d’eleccions. Per tant, vista la paràlisi del Govern precedent, l'actual alguna cosa havia proposat.

Afegir diners als fons per la recerca i proposar mesures per un millor funcionament per a la recerca són accions positives, però el que no ha estat fet fins ara és definir quin és el model per a la recerca científica que es proposa per l’Estat espanyol. Diuen que les èpoques de crisi són les apropiades per fer reformes, però el que ha passat ha estat el contrari. Si alguna cosa va fer el Govern anterior va ser publicar normes que fan la feina administrativa del sistema de ciència més rígid i menys eficient. Una de les estructures que es van crear com l'Agència Estatal d’Investigació ha tingut un funcionament burocràtic tan enrevessat que els seus gestors prou tenien en moure papers per fer alguna cosa. Les mesures recents, de fet, revertien alguns dels aspectes més burocràtics dels canvis anteriors. Cal dir que a Catalunya el sistema ha anat funcionant segons el sistema anterior, que té alguns aspectes més innovadors i eficients. Però el sistema no s’ha deslliurat d’un increment de controls sovint asfixiants i no tenir pressupostos aprovats durant dos anys ha complicat la vida a tothom.

Notícies relacionades

Els companys de l'11-F

Illa, malgrat Sánchez

Per tot això la situació seria l’adequada per fer propostes de futur. I això és en teoria per al que haurien de servir les campanyes electorals. Pot ser que alguna associació o algun diari tinguin l’oportunitat de preguntar als partits polítics què volen fer en política científica en els pròxims anys. El més fàcil serà dir que augmentaran els diners per a la ciència. Si responen que compliran la promesa feta l’any 2000 d’assolir o superar el 2% del PIB (ara hem baixat a l’1,4%) no els creguin, sobretot si, a més, diuen que abaixaran els impostos. Quan hi ha dèficit, un dels primers capítols que pateix és el de la recerca. Els diners són importants, però ho és també la política de personal i de gestió del sistema. Caldria preguntar quin tipus de reformes estructurals volen fer en un tema o en un altre. I també quina universitat volem, quins centres de recerca volem, com es relacionen uns amb d’altres i tots ells amb les empreses i amb l’assistència clínica.

Objectivament els temps que venen serien apropiats per donar un nou impuls al nostre sistema d’universitats i recerca. Hi ha milers de professionals que es van incorporar als anys 80 i que s’aniran jubilant. La consciència que no pot seguir tot com fins ara ha anat fent el seu camí. També ha quedat patent que no es pot tractar la ciència com qualsevol altre negoci administratiu. I l’experiència demostra que les administracions a tot nivell guanyen si col·laboren en un tema de què depèn el futur de l’economia i de la societat. I si es decidissin a fer-ho ningú els llançarà al cap crítiques ferotges perquè no és un tema que generi grans passions i en què es podrien permetre fer les coses ben fetes. Miren qui ho intenta amb un mínim de serietat i prenguin les seves decisions.