Anar al contingut

Gestació subrogada

No són els seus fills

No són els seus fills

Carmen Domingo

Les parelles espanyoles que esperen a Ucraïna saben que a Espanya la seva actuació està penada

Imaginin-se el següent titular: “El senyor X a les portes de l’ambaixada espanyola a Teheran es queixa que fa més de quatre mesos que espera que es reconegui el seu matrimoni per entrar amb la seva dona a Espanya. La parella ja tenia tramitats els papers quan les seves gestions les ha paralitzat el Govern espanyol”. Qualsevol que llegís aquesta notícia imaginada, reclamaria el dret que un matrimoni pugui viure on decideixi i se'l deixi entrar immediatament a Espanya, pàtria d’un dels cònjuges. Llavors... continuaríem llegint i veuríem que la “dona” té 13 anys, edat en la qual és legal casar-se a l’Iran. Coneguda aquesta dada, l’opinió pública canviaria i entendria que al matrimoni en qüestió no se’ls permetés entrar com a tal, ja que és il·legal a Espanya que un menor contregui matrimoni.

Fins aquí, cap dubte.

Imaginem-nos ara un altre titular ⎯similar a algun que hem vist últimament: “X i Y reclamen, a les portes del consolat a Kíev, que es legalitzi la seva situació i se’ls deixi entrar a Espanya amb els seus fills”. Aquí, com en l’altre cas, ens posaríem les mans al cap i reclamaríem que deixessin entrar al nostre país pares i fills. Ningú amb seny defensaria la separació familiar. No obstant, també en aquest cas, continuaríem llegint i veuríem que aquests nens en realitat tenen una mare ucraïnesa, la dona que els va gestar i que, a falta d’una prova d’ADN fiable, no se sap qui és el seu pare.

Arribats aquí la nostra opinió canviaria i entendríem que no s’ha de separar un nadó de la seva mare.

El Govern ha de protegir els nadons i no participar en un comerç a costa de dones pobres

Sorprèn que en la majoria de mitjans de comunicació –i em centro ja en el segon supòsit– es parli de fills de parelles espanyoles esperant a les portes del consolat que se’ls reconegui una actuació que, precisament, han anat a fer fora del nostre país perquè aquí està penada.

Aquestes parelles surten d’Espanya perquè saben que segons l’ordenament jurídic espanyol cometrien un delicte contractant una dona perquè els vengui el seu fill. L’ambaixada no regularitza una irregularitat i així ho aclareix un comunicat del Ministeri d’Afers Estrangers: “En relació amb la possibilitat d’inscripció del naixement d’un menor al Registre Civil, es recorda que article 10 de la llei 14/2006 del 26 de maig sobre tècniques de reproducció humana assistida, estableix que el contracte pel que es convingui la gestació, amb o sense preu, serà nul de ple dret, sent la filiació materna del menor determinada pel part i la paterna segons les regles de la filiació matrimonial o la no matrimonial.”

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

No té cap validesa un document en el qual la mare ucraïnesa renuncia al seu fill i el pare biològic presenta una prova d’ADN ⎯no sempre fiable⎯, que l’assenyali a ell. Per això no, els nadons que són a Ucraïna no són els seus fills; fins i tot la fiscalia de menors ucraïnesa ha obert al·legacions sobre el tràfic de nadons. Són nadons que el Govern espanyol té l’obligació de preservar i protegir, respectant la maternitat de les seves mares ucraïneses i no participant en un comerç de nadons a costa de dones pobres. La llei espanyola és clara, no són fills d’aquests matrimonis espanyols, no és correcte, per tant, enganyar-nos amb això.