El temple més sagrat

Quan el regidor socialista Daniel Mòdol va qualificar de “mona de Pasqua” la Sagrada Família es va fer el silenci. Ho havia fet. I en un ple. Havia criticat l’obra arquitectònica més emblemàtica de Barcelona. Els ulls d’uns quants es van obrir com si fossin els d'un personatge de dibuixos animats japonesos. La Sagrada Família no es toca.

Segur que qui va posar els ulls en blanc i va somriure un punt maliciós va ser l’exalcalde Jordi Hereu. Hereu sap el que és topar ame ella. Ara sembla lluny, però quan s'estava construint el túnel de l’AVE que havia de connectar Sants amb la Sagrera, Hereu va suportar una dura campanya de desgast polític i una pressió brutal contra la perforació del subsol. El túnel podia fer trontollar la basílica i només un petit risc justificava un canvi de traçat. Imagino el calvari d’Hereu el dia que la tuneladora avançava lentament per sota l’obra de Gaudí.

El túnel es va fer, la Sagrada Família no va trontollar ni una mil·lèsima, les pancartes van desaparèixer, els trens van començar a passar, Hereu va perdre les eleccions i les riuades de turistes van seguir visitant un temple que no para de créixer i que ha d’estar acabat el 2026. La data ja no és de ciència ficció. Això vol dir que cal prendre una decisió que fa temps que s’arrossega i que té a veure amb la façana de la Glòria, la que hauria de ser l’entrada principal, amb una gran escalinata i un parc. Completar-la significa enderrocar dues illes senceres de l’Eixample, és a dir mil pisos i 300 locals. Els veïns, que haurien de ser expropiats i reallotjats, s’han començat a posar nerviosos.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La Sagrada Família té un valor arquitectònic, sentimental, econòmic, turístic i, per a alguns, religiós, innegable però no levita sobre de la ciutat. En forma part i també hi ha d’empatitzar. Els problemes més terrenals no li poden ser aliens i per això és difícil d’entendre que es pugui arribar a plantejar tirar per terra pisos i pagar expropiacions milionàries quan Barcelona té un problema d'habitatge gravíssim. Segur que més d’un regidor ho pensa, però de moment ningú ha estat capaç de verbalitzar-ho amb claredat, i caldria fer-ho abans que sigui massa tard.

Aquest mandat, Ada Colau ha fet coses, ha obligat al patronat a regularitzar la llicència però hauria estat de lògica que també hagués tancat la carpeta de l’ampliació. Tenia tot el sentit del món que ho fes ella, tot i que també és qui més difícil ho tenia per aconseguir-ho. Colau governa amb minoria i els seus opositors haurien atribuït la seva determinació a un postureig laïcista i turismofòbic. Ara ja no hi ha opció, la decisió s’haurà de prendre el proper mandat. El futur alcalde, potser la mateixa Colau, tornarà a trobar-se el pastís o, com diu Mòdol, amb la mona de pasqua sobre la taula. Així que ànims, si Hereu va poder perforar el subsol sense enfonsar-la, segur que el proper govern municipal podrà decidir i dir públicament que l’ampliació de la Sagrada Família és innecessària i extemporània. Que cal replantejar-la pensant sobre tot en els barcelonins. És la millor obra que el temple podrà fer per a la ciutat i segur que si s’explica bé, tothom ho entendrà.