Lluny de la gent

Esbatanar

Després del judici del procés, la via del pacte hauria d'exigir el compromís de l'Estat a treballar per la voluntat de la majoria de votar i també que els líders independentistes demanin perdó als seus seguidors

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46300404 juicio marchena190201132827

zentauroepp46300404 juicio marchena190201132827 / Ballesteros

Des de fa dos anys, un magistrat del Tribunal Suprem m’explica que una de les preocupacions internes de l’òrgan és la distància que tenen amb la ciutadania. Hi hauria una majoria que vol obrir-se més, permetent més entrevistes als seus magistrats, per exemple.

La realitat però, no es correspon a aquesta voluntat. Es concedeixen poques entrevistes i se segueixen mal comunicant les decisions, per exemple, del judici als líders independentistes. Si bé és cert que es permet la seva retransmissió i els periodistes tindran una sala habilitada per seguir-lo, no hi ha hagut cap més facilitat. 

Em consta que diverses televisions van demanar una cosa tant senzilla com poder gravar unes imatges de la sala buida del judici. Es va denegar. I la solució del TS va ser la de difondre un vídeo on es pot veure la sala amb unes imatges de poca qualitat. Mal resolt, si realment es vol acostar la justícia a la gent.

S’hi suma la incapacitat dels governants de resoldre conflictes polítics amb política. En el judici als independentistes, el fet que el relat ja estigui escrit abans de la sentència posa encara més a l’entredit la justícia. I malgrat no hi ha proves i, per tant, d’aquí 6 mesos, els processats podrien sortir de la sala sense presó, un té la percepció que el judici no arregla res.

Notícies relacionades

Torna la pilota a la política. I aquí reapareix una idea: la via del pacte. Un pacte que només pot acostar-se a la ciutadania si repara la consternació del dia 1 d’octubre, el dolor dels presos polítics i les families, l’exili, el compromís de l’Estat a treballar per satisfer la voluntat de la majoria de votar, però també si exigeix el perdó dels líders independentistes als seus propis seguidors, després de parlar d’estructures d’Estat, de processos constituents i suports internacionals inexistents.

Se’m fa difícil d’imaginar. A hores d’ara els polítics també viuen lluny de la gent. Hi ha un punt d’acomplexament pel seu relat, el seu resultat i les seves quotes de poder. Quan el que haurien de fer per acostar-se a la gent és, amb honestedat, esbatanar el respecte i la confiança amb el que tenen davant.