'Apps' contra les barreres

Sempre m’ha preocupat que les persones quedin fora, la vulnerabilitat i les oportunitats restringides. Vivim en un món que està pensat per veure i sentir, i que continua girant l’esquena a la salut mental. Tenir alguna discapacitat –en el grau que sigui–, va de la mà d’un munt de barreres associades que afecten l’autonomia, la independència personal i la relació amb els altres. Suma-hi que en els debats sobre el futur de l’ocupació i la robotització sembla que les feines rutinàries i repetitives tendiran a automatitzar-se. Així que tenim col·lectius amb més atur que el conjunt de la població (el 2018 la taxa d’atur entre persones amb discapacitat és del 32%, 8 punts per sobre de la mitjana) i amb perfils professionals més amenaçats.

D’altra banda, ens estem plantejant un futur on la tecnologia es fongui als nostres cossos i arribem a ser ciborgs, ¿per què no començar fent un món més amable per a qualsevol capacitat? I sense anar cap a tecnologies dures o grans implants, hi ha un territori per explorar al món de les ‘apps’. Són programes senzills, amb tasques concretes que ens fan la vida més fàcil des del mòbil o la tauleta. En definitiva són com dreceres, accessos directes a funcionalitats però que ens porten al mateix lloc en menys passos. Aquesta lògica de dreceres podria ser la versió digital de les barreres arquitectòniques al carrer, la rampa per pujar a la vorera.

De fet, alguns informes confirmen que l’ús d’‘apps’ està facilitant la vida a persones amb discapacitat i els genera més oportunitats de participar tant en els seus entorns directes com al món laboral. En concret, l’informe Tecnologia i capacitat de Fundació Adecco i Keysight Technologies Spain afirma que un 60% de les persones amb discapacitat utilitzen ‘apps’ de forma habitual, i que la majoria són les persones amb discapacitat visual (77%) i auditiva (73%). Existeixen funcionalitats específiques que, per exemple, descriuen el que apareix en pantalla (nivell de bateria, qui truca, notificacions, etc.) i fins i tot audiòfons de les mateixes companyies creadores de telèfons. A més, si els audiòfons tinguessin forma d’auricular sense fil, entrarien dins del paisatge habitual de les orelles que ens trobem pel carrer.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En definitiva, que moltes ‘apps’ o funcions ja les tenim a la butxaca. Poder utilitzar pantalles tàctils o fins i tot els assistents de veu suposa una gran ajuda per a persones amb mobilitat reduïda o amb visió limitada. Fer lletres de mida modulable o afegir pictogrames i icones que facilitin la comunicació són, en realitat, decisions concretes de disseny que, lligades a una voluntat integradora, amplien considerablement la diversitat de perfils que les poden utilitzar. Per als que només pensen en ampliacions de mercat, només direm que a Espanya hi ha gairebé un 10% de persones amb discapacitat (segons INE 2008).

Dono dues pistes per als desenvolupadors de la sala: podeu començar amb els 7 principis del Disseny Universal de Ronald Mace, o fer caure les barreres conjuntament i implicar-hi persones amb discapacitat en la reunió següent. És qüestió de posar-s’hi i entendre que pulsar un codi pot ser la primera espurna de l’autèntica inclusió.