Revés de la triple dreta a Madrid

Com a culminació a una setmana d’agitació, insults i desmesura, al conèixer-se que el Govern havia acceptat un relator en les negociacions amb el Govern, el PP i Ciutadans van convocar una manifestació, a la qual es va afegir Vox. Però la concentració no va complir les expectatives perquè l’assistència va ser discreta –45.000 persones, segons la policia– i pot considerar-se una punxada. Potser perquè el to abrupte de dies passats era insuperable, els líders de la triple dreta es van mostrar més moderats, malgrat que Pablo Casado va parlar de “rendició” i “xantatge”, mentre que Albert Rivera es va limitar pràcticament a reclamar eleccions. Només Santiago Abascal es va distingir per la seva duresa al demanar la suspensió indefinida de l’autonomia catalana i al referir-se als “colpistes” i a les “bandes violentes” que suposadament actuen a Catalunya.

De la mateixa manera, en elmanifest final llegit per tres periodistes es poden observar diferències apreciables. Al costat de frases que podria subscriure qualsevol constitucionalista, com les que defensen la sobirania nacional, la Constitució, l’Estat de dret i la igualtat entre els espanyols, hi ha altres passatges en què es qualifica els fets d’“humiliació”, “punyalada per l’esquena” o “traïció” i es diuen falsedats, com que Pedro Sánchez va rebre Quim Torra amb llaços grocs o que va acceptar “les 21 exigències del secessionisme”. En aquesta mateixa línia, es consideren cessions des del trasllat dels presos independentistes a presons catalanes fins a negociar per aprovar els Pressupostos, “oferint a canvi la sobirania nacional” (una altra falsedat).

Però més enllà de les paraules, el veritablement significatiu de la concentració va ser la foto final, en quèper primera vegada van posar junts Casado, Rivera i Abascal, una imatge que el president de Cs havia evitat tant sí com no a Andalusia. Per això, a Sánchez el que va passar a la plaça de Colón de Madrid el pot beneficiar més que perjudicar si aconsegueix col·locar les tres dretes al mateix sac i transmetre el missatge, com va fer ja ahir a Santander, que el seu Govern només està intentant arreglar la destrossa que la dreta li va deixar a Catalunya. El president del Govern té raó quan recorda que com a líder de l’oposició es va comportar amb lleialtat mentre que ara la dreta arriba a sortir al carrer contra la seva política aplicant el principi que quan el PP negocia és per salvar a Espanya i quan ho fa l’esquerra és per trencar-la.