Editorial

Els abusos a nens, fracàs d'Estat

El temps del silenci i la inacció ja va passar. El dolor de tantes víctimes exigeix llum i reparació. I justícia

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46838590 azcona190205151152

zentauroepp46838590 azcona190205151152

La pederàstia és un delicte i qualsevol ciutadà que la cometi, pertanyi a la institució que pertanyi, ha de respondre davant de la justícia. Aquells que sabent de l’abús se’n rentin les mans, es converteixen en encobridors d’aquest delicte. La llei defineix perfectament els culpables i una societat lliure i garant dels drets humans no pot permetre’s racons opacs que pretenguin mantenir-se al marge, regits per una sort d’(in)justícia paral·lela.

Fa tres anys, EL PERIÓDICO va recollir la confessió d’un exprofessor de l’escola Marista de Sants-Les Corts. La investigació va animar 43 exalumnes i alumnes de dues escoles de Barcelona i una de Badalona de la mateixa ordre a denunciar els abusos sexuals soferts en mans de 12 professors i un monitor de menjador al llarg de 30 anys. El silenci, a la fi, s’havia trencat. Però la llum encara no ha arribat a tots els racons. Des d’aleshores, a les institucions públiques amb prou feines s’ha fet res. No hi ha una comissió de la veritat a Espanya, a semblança d’altres països. Del Govern de la Generalitat i el Parlament tampoc hi ha notícies. La institució Marista continua disfrutant d’un consorci educatiu. 

Nous casos de pederàstia ens han commocionat aquests dies. La resposta de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, atribuint els abusos que afectaven la seva diòcesi a “un mal moment” dels agressors, no deixa de ser il·lustrativa de l’actitud esquiva amb què la institució eclesial rep les denúncies cada vegada més nombroses. 

Més enllà de paraules i mesures cosmètiques, l’Església no assumeix la plena responsabilitat dels casos de pederàstia que han passat en el seu si. És possible que la seva reticència no només es degui al seu mil·lenari secretisme, sinó al temor d’enfrontar-se a la responsabilitat civil subsidiària que es derivaria del seu encobriment.

Davant de l’abandó de l’Església, i de qualsevol altra institució afectada per aquesta xacra, tant és credo o activitat, les institucions han d’actuar. Però això no ha passat, ni a nivell espanyol ni català. Ara, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha sol·licitat a la Conferència Episcopal informació de les investigacions per portar-la a la Fiscalia. És un primer pas, però donar llum sobre tants racons foscos requerirà temps i determinació. El temps del silenci i la inacció ja va passar. El dolor de tantes víctimes exigeix llum i reparació. I justícia.