Anar al contingut

ANÀLISI

El pes de la democràcia sobre Trump

Doug Mills

El pes de la democràcia sobre Trump

Carlos Carnicero Urabayen

La fortalesa de la democràcia no hauria d'admetre xantatges i caurà sobre el president dels EUA

Trump continua sent fidel a si mateix. Continua actuant com el ‘showman’ que ningú pensava que arribaria a la Casa Blanca. Però alguna cosa ha canviat: malgrat el poder que projecta liderar la primera potència del món, Trump no ho té tot sota control, com quan venia totxana i receptes per als negocis ràpids en ‘prime time’. Ensuma el perill i se li ha notat en el seu discurs de l’estat de la Unió.

Els demòcrates li mosseguen els turmells. Tenen gana per a més, però mesuren bé les seves forces. Propulsats per la seva majoria a la Cambra de Representants, l’oposició vol acabar amb les hores més baixes en què ha caigut la democràcia nord-americana, però encara no tenen la recepta per aconseguir-ho. No sumen vots per a l’’impeachment’.

Ara, qui té la maça per ordenar el debat de l’estat de la Unió és Nancy Pelosi, demòcrata, una de les dones més veteranes i brillants de la política nord-americana. Pelosi va aplaudir lleument Trump –en realitat, un beneplàcit enverinat– quan el president feia referència en el seu discurs al “potencial il·limitat de la cooperació, el compromís i el bé comú”. Els diputats republicans i molts demòcrates van secundar els aplaudiments de Pelosi.

Les crides a la unitat de Trump amaguen les seves pors i exigeixen una contrapartida insuportable: “Si volem pau i legislació, no podem tenir guerra i investigacions. Hem d’estar units a casa per derrotar els nostres enemics a l’exterior”, va dir el president, com si es pogués condicionar l’acció de la justícia a la desitjable entesa de totes les forces polítiques en les qüestions clau per a un país.

Arguments neopopulistes

A més d’enganyoses crides a la unitat, Trump va llançar els seus coneguts arguments neopopulistes contra l’avortament, els drets del col·lectiu LGTBI i, per descomptat, la immigració, sinònim de delinqüència, segons el president. I va tornar a apel·lar al seu mur, la construcció que resoldrà màgicament tots els problemes de seguretat d’un país que té encara una estranya i atàvica política d’”armes per a tothom”. Però el mur de Trump depèn ara d’una majoria que els demòcrates li van arrabassar al Congrés.

Una novetat en política exterior: Trump va confirmar que els dies 27 i 28 de febrer se celebrarà una segona cimera amb el president de Corea del Nord, Kim Jong-un, per aprofundir en la desnuclearització del país comunista. La primera reunió va ser una operació de màrqueting sense resultats concrets, però el diàleg en si mateix resulta esperançador atès el nivell de fanatització i armes de què disposa el president nord-coreà.

La fortalesa de la democràcia no hauria d’admetre xantatges, i caurà sobre Trump. El fiscal Mueller continua les seves investigacions sobre la trama russa que persegueix el president des de la seva victòria electoral. Alguns dels seus col·laboradors són a la presó. En tot cas, els demòcrates no haurien d’oblidar que és possible que Trump sigui de nou el seu rival el 2020, i ja sabem que no li van precisament malament les campanyes electorals.