La pinça

Després de l’anunci de l’esmena a la totalitat d’ERC, sembla que els Pressupostos Generals de l’Estat no es tramitaran. Poc després, Miquel Iceta lamentava amargament que ERC acabés votant el mateix que PP i Cs i denunciava una "pinça contrària al progrés de tot Espanya i als interessos de Catalunya". Una cançó estudiada que també repetia Felipe Sicilia des del carrer Ferraz de Madrid, que exigia a ERC que no s’alineés "amb la dreta".  Paral·lelament, les Joventuts Socialistes publicaven un vídeo a les xarxes en què es veia un taüt que volia significar el funeral de la lletra "E" de les seves sigles, que, segons ells, es quedaria només en un "Republicana de Catalunya".

No és la primera vegada que s’acusa els independentistes catalans de compartir el sentit del vot amb la dreta espanyola. Ja va passar el 2006 amb el referèndum sobre l’Estatut. Llavors, independentistes i populars votaven el mateix per motius totalment oposats. Dotze anys després el temps ha acabat donant la raó als primers quan deien que el sistema estatutari era insuficient per donar resposta a les necessitats de la societat catalana.

Fa pocs mesos els socialistes no tenien cap inconvenient a fer la seva pròpia pinça amb la dreta espanyola. A diferència del cas del 2006 que ara exposàvem, ells ho feien compartint plenament les motivacions i els objectius de les formacions conservadores. Es trobaven en les mateixes manifestacions i actes polítics. Es feien ‘selfis’ amb la bandera i es deixaven retratar davant del Tribunal Constitucional. Votaven en el mateix sentit al Congrés i al Senat fins que van perpetrar, junts i ben coordinats, el pitjor atac a l’autogovern de Catalunya –i, per tant, als interessos dels catalans– de les últimes quatre dècades.

El poli dolent

Ara Iceta i els seus superiors pretenien que els aprovessin els Pressupostos a canvi de res. Com en un interrogatori de pel·lícula de sèrie B, l’únic que oferien era que no vingués el poli dolent, que té més mala llet i la mà molt llarga. Per tant, buscaven aprofitar-se de l’amenaça de l’agressivitat autoritària de la dreta per obtenir un rèdit sense haver-ne de pagar cap preu. Pot ser que aquesta sigui l’autèntica pinça d’avui dia.

La pressió perquè es retiri l’esmena a la totalitat continuarà fins al dia 12 de febrer. Els socialistes seguiran apel·lant als més vulnerables i reivindicaran els valors d’esquerres. Paradoxalment, el PSC continuarà instal·lat en la seva negativa als Pressupostos catalans, dels quals depèn el gruix de les polítiques en educació, sanitat i acció social que es facin a Catalunya.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

La pinça entre PSC, PP i Ciutadans estrenyerà amb més força que mai i ho farà pels mateixos motius nacionalistes i identitaris que els portaven a manifestar-se conjuntament mesos enrere. Hauríem d’esperar que el PSC reflexioni i que no hàgim d’assistir a l’enterrament de les lletres "S" i "C" de les seves sigles.