Dues mirades
Les ments
'Covardia', 'insolidaritat' i 'misèria moral' han sigut els qualificatius més utilitzats en relació amb el silenci dels artistes catalans durant la gala dels Goya
undefined46810631 spanish actress silvia abril front l and spanish tv host a190205132645 /
Toni Soler va donar el toc d’alerta: “Estic impacient per veure com s’ho fan tots els catalans que agafin el micro avui en els Goya per evitar el tema judici”. Amb la gala i el silenci dels artistes, les Ments Pensants de la Causa es van posar en marxa. “El silenci del món del cine sobre el judici polític és l’experiència de la por”, va resumir Mònica Terribas. ‘Covardia’, ‘insolidaritat’ i ‘misèria moral’ han sigut els qualificatius més utilitzats. ¿Segur?
Tot i que a les Ments els costi creure-ho, la Causa no és omnipresent. És més, la Causa s’ha fet antipàtica per a molta gent. Quan l’aparell propagandístic va decidir que “això anava de democràcia”, els somriures van canviar a cara de pomes agres i les crítiques es van tornar atacs. Assetjament i demolició. La democràcia espanyola (imperfecta, però democràcia) es va convertir en una continuïtat del franquisme; els espanyols, en còmplices, i qualsevol desafecte del procés, en fatxa. Invectives per mantenir feblement units els trossos del procés. Hi ha empatx d’arguments recargolats, de tants carnets de bons o mals catalans, de tanta superioritat moral, de tants laments de privilegiats.
És possible que a molts d’aquests artistes els dolguessin les imatges de l’1-O, que desaprovin aquesta presó preventiva desmesurada, que no vegin rebel·lió per enlloc, però van callar. Atacar-los i no reflexionar sobre el seu silenci delata l’abstracció de les Ments i dona raons als que van callar.
