Un relator per aprovar els Pressupostos

El Govern l’anomena “relator”, i les seves funcions, tal com les defineix l’Executiu central, s’assemblen molt a les d’un notari. Es tracta, en qualsevol cas, de l’última oferta del Govern per desbloquejar el recolzament dels independentistes alsPressupostos, un “relator” que s’incorpori a la taula dels partits catalans (que ahir es va tornar a reunir) i que pugui donar fe del que s’hi tracta; “prendre notes”, segons el Govern.

La figura, definida en aquests termes, és lluny del “mediador de caràcter internacional” que garanteixi el compliment dels acords, com demana l’ala dura de Junts per Catalunya, però en principi satisfà ERC i el PDECat. Almenys, confien prou en el gabinet de Pedro Sánchez perquè retirin les mocions a la totalitat als Pressupostos i permetin tramitar-los. I, amb això, guanyar temps.

El fedatari, tal com el concep l’Executiu, no participaria en les reunions bilaterals Govern-Generalitat, cosa que difícilment acontentarà el nucli que orbita al voltant de Waterloo.  De la mateixa forma, tot i que per raons contràries, la proposta desperta les crítiques de la dreta espanyola, que veu una rendició en qualsevol gest de distensió. Però és això precisament el que el relator és, ungest del Govern cap als independentistes, just el que aquests li sol·licitaven per negociar els comptes. Un notari d’aquest tipus no solucionarà la crisi, però obre noves vies i possibilitats perquè la via política, molt incipient, fructifiqui.