Anar al contingut

Mobilitat a Barcelona

Tramvia 'last minute'

FERRAN NADEU

Tramvia 'last minute'

Eva Arderius

Tots els partits d'esquerres, fins i tot la CUP, han acabat votant a favor de la unió per la Diagonal, tot i que sigui sense posar data, sense tenir cap concreció de com es farà o qui pagarà

No ens enganyem, de la unió del tramvia per l’avinguda Diagonal el que menys importa és el tramvia. Des del mandat de Jordi Hereu i la seva fatídica consulta, el projecte ha acumulat càrrega política i mala llet. Tots els partits, tots sense excepció, l’han fet servir per atacar govern o oposició i això és el que n’ha fet impossible l’aprovació malgrat els múltiples estudis i la il·lògica situació de tenir dos extrems sense unir.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El tramvia ha sigut el transport més polititzat i continuarà així. Ha ajudat Esquerra a distanciar-se del govern d’Ada Colau  i ara li permet just el contrari, acostar, recosir, aplanar el terreny i posar les vies, per si cal fer-les servir, per sumar, pactar i fins i tot apuntalar futurs governs amb els ‘comuns’. El canvi de lideratge dels republicans ha facilitat reconduir un ‘no’ que era molt difícil d’explicar. La formació que havia liderat Alfred Bosch i que era decisiva per a l’aprovació del projecte, va haver de fer veritables acrobàcies per justificar el vot en contra. Bosch es va atrinxerar en el ‘no’, però la seva marxa va deixar les mans lliures a Ernest Maragall. De fet, tots els partits d’esquerres tenien molt difícil argumentar que no estaven d’acord en allargar el tramvia, la mostra d’això és el resultat de la votació del ple. Tots, inclosa la CUP, han acabat votant a favor, encara que sigui sense posar data, sense tenir cap concreció de com es farà ni qui ho pagarà.

Si algú surt beneficiada d’aquesta aprovació en temps de descompte és Ada Colau. L’alcaldessa no podia amagar el somriure de qui, en l’últim minut i sense saber massa com s'ho ha fet, aconsegueix aprovar l’assignatura més difícil. Els ‘reis’ republicans li han arribat tard, però li han arribat a Colau. De moment, guanya ella. Els futurs usuaris del tramvia, els que es deuen preguntar si no s’ha perdut el temps i si aquest acord de mínims no s’hauria pogut aconseguir abans, hauran d’esperar per anar amb Tram de Glòries a Francesc Macià. I va per llarg.