La divisió de l'esquerra

La divisió de l’esquerra ha causat la primera derrota de Pedro Sánchez al Congrés. Un Units Podem en plena crisi interna per la ruptura entre Íñigo Errejón i Pablo Iglesias va unir els seus vots als del PP, Ciutadans, ERC i Bildu per tombar el decret de mesures sobre la vivenda. En la sessió parlamentària es van convalidar set decrets, cosa que no oculta que és només la quarta vegada des del 1976 en què un decret del Govern és rebutjat a la primera. Amb aquests set decrets, s’eleven a 24 els que ha tirat endavant el PSOE en set mesos de govern, conseqüència de la debilitat parlamentària de l’Executiu.

En aquest context de debilitat resulta més perniciosa la divisió de l’esquerra, que en aquest cas ha frustrat la possibilitat de dotar els llogaters d’un marc legal més beneficiós, una necessitat imperant quan la vivenda s’ha convertit en un problema de primer ordre a moltes ciutats, entre les quals hi ha Barcelona. Podem ha votat en contra perquè el decret no recollia tots els punts acordats amb el PSOE en el pacte pressupostari, especialment el que les comunitats autònomes i els ajuntaments puguin limitar amb un límit la pujada dels lloguers, que aquests no puguin augmentar anualment més que l’IPC, la definició de vivenda buida i un preavís de sis mesos al contracte d’arrendament

Maximalisme i gradualisme

El PSOE venia a reconèixer aquestes absències, però presentava el decret com un primer pas per acabar amb la desregulació del mercat de la vivenda provocada per la reforma legal del 2013. Podem no ha acceptat el pas a pas. Aquest dilema entre maximalisme i gradualisme exemplifica molt bé el que passa en els debats entre els partits d’esquerra, que moltes vegades acaben amb una marxa enrere per la falta d’acord per seguir endavant. Ara, el rebuig del decret, que només ha estat en vigor un mes, significarà la tornada als contractes de tres anys, en lloc de cinc, i a les fiances sense límit.

El veto al decret de lloguers arriba en plena negociació dels Pressupostos. Malgrat les divergències, el PSOE i Podem farien bé de col·laborar per aprovar mesures socials que combatin el desencant i els problemes reals dels més desfavorits, perquè a ningú se li escapa que constitueixen el caldo de cultiu ideal per a formacions com Vox. Ni el PSOE ni Podem volen anar a eleccions, de manera que la seva única alternativa és col·laborar.