La desigualtat social creix a Espanya

Un nou estudi confirma el que molts ciutadans ja noten en la seva vida diària: que la recuperació a Espanya és desigual, que la classe mitjana minva a cop de feines precàries, que els pobres són més pobres i els rics, més rics. El que és cridaner del’informe d’Oxfam Intermón presentat amb motiu del Fòrum de Davos és la conclusió que la classe social s’hereta més que abans. Els nens pobres d’avui tenen més números de continuar sent pobres quan siguin adults. La crisi econòmica va desmuntar l’ascensor social i la recuperació no l’ha restituït.

Davant aquesta situació, hi ha dues reflexions. Primer, que no hem de sentir-nos impotents davant la desigualtat i, per tant, que no s’ha d’acceptar sense més ni més. Països com Bèlgica, Dinamarca i Finlàndia en són un bon exemple. En el cas espanyol, no fa gaire que els adolescents creien que, si s’esforçaven, podrien viure millor que els seus pares. L’Estat del benestar ho feia possible. Avui, la vergonyosa bretxa entre els més rics i els més pobres es podria reduir amb unes polítiques que reverteixin les retallades dels últims anys. Els Pressupostos presentats pel Govern de Pedro SánchezPressupostos  van en aquesta línia.

La segona reflexió té a veure amb els efectes d’aquesta desigualtat. És fàcil que sorgeixi la indignació entre persones sense recursos que, sense facilitats per estudiar, per emancipar-se ni per treballar dignament, veuen les portes tancades a un avenir millor. I la indignació és el millor caldo de cultiu per alspopulismes que posen en perill el nostre sistema democràtic.