La foguera

Front Judaic Popular, ¡dissidents!

La sortida d'Errejón de Podem em provoca enveja dels madrilenys, que podran votar-lo. Però sé que on jo veig un tio íntegre i raonable, d'altres veuran un trànsfuga.

1
Es llegeix en minuts

Les esquerres britàniques van arribar ensagnades per les seves pròpies ganivetades a l’any 1978, moment en què els Monty Python estaven rodant ‘La vida de Brian’. Les guerres internes posteriors al maig del 68 havien sigut el corol·lari d’altres batalles encara més agres entre la vella i la nova esquerra durant els 60, i aquestes carnisseries eren el resultat deles purgues psicòtiques del comunisme europeu,de la bena als ulls per no veure el Gulag i de les campanyes de difamació contra intel·lectuals progressistes de l’estil de George Orwell que tan bé va deixardescrites (i denunciades) Christopher Hitchens. Aquella matraca interminable de traïcions, vileses i fanatisme laic recordava prou les guerres de religió com perquè tingués el màxim sentit introduir-les en una pel·lícula sobre el veí de Crist. Així que els Monty Python les van col·locar en un lloc central de la trama de la seva pel·lícula.

Les escenes dels membres del Front Popular de Judeaacusant de dissidència el Front Judaic Populari altres escissions resulten tan fresques avui com el primer dia, la qual cosa demostra que John Cleese i companyia no estaven fent el retrat d’una esquerra concreta, sinó una definició ontològica exacta, vàlida i aplicable per a qualsevol esquerra en qualsevol moment. El que en l’argot tuitaire s’expressaamb l’àcid “no importa quan vegis això”.

Notícies relacionades

L’explosió de Podemde les últimes setmanes no és més que el milionèsim exemple d’aquesta tendència fratricida de l’esquerra. Després de la derrota a Andalusia, el terratrèmol va començar a Cantàbria, va seguir a Astúries i Navarra, i va arribar al seu apogeu ambla sortida d’Íñigo Errejón a Madrid. L’onada expansiva va camí de Barcelona, on el Front Judaic de Colau ha tingut la brillant idea de proposar una Constitució pròpia per a Catalunya.

A mi la sortida d’Errejón de Podemem provoca enveja dels madrilenys, que podran votar-lo. Però sé que on jo veig un tio íntegre i raonable, d’altres veuran un trànsfuga. No tenim solució.