Entre detencions i dinamiters

Té raó el Govern socialista a l’apel·lar a la responsabilitat del PDECat i ERC per recolzar els primers Pressupostos socials des de l’esclat de la crisi. També la tenen els independentistes alrequerir a Pedro Sánchez propostes polítiquesque donin resposta als seus dos milions de votants. És cert que aquests Pressupostos són els millors per a Catalunya en molts anys. També ho és que no són cap prebenda, atenent el pes de Catalunya en el PIB. En la taula de negociació, el Govern central vol guanyar un present i el català, un futur. Per avançar, s’imposa fer inventari de forces. Per responsabilitat política, Sánchez no pot anar més enllà de la llei, i està limitat per la seva debilitat parlamentària. El president ho té clar, peròl’independentisme es resisteix a reconèixer (públicament)la seva fragilitat.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

L’aposta unilateral va fracassar, les seves forces han quedat dramàticament minvades, a les seves files compta amb personatges dinamiters i està fragmentat. Tot i així,allà està Miriam Nogueras,naufragant al crit de victòria i llançant exigències que sap que no seran mai acceptades. També costa comprendre per què les defenses d’alguns presos independentistes semblen haver optat per convertir-se en una peça més de la propaganda del procés. El simplisme d’equiparar urnes a democràcia és un bon eslògan, peròun argument letal davant un tribunal. Respecte al gastat mandat democràtic, és obvi que un programa electoral no justifica trencar la llei. N’hi ha prou amb imaginar un sobtat triomf electoral de Vox. Hi hauria carreres per demanar auxili constitucional davant de la possible retallada de drets.

Davant de la paràlisi política que suposa el judici, només es poden establir les bases d’una mínima confiança. Ni el Govern català ho aconseguiràdonant lliçons de democràcia(més encara quan va suspendre totes les assignatures el 6 i 7 de setembre del 2017), ni l’Executiu central les oferirà amb episodis tan incomprensibles (i lamentables) comles últimes detencions a Gironasense ordre judicial.